Una (altra) gran remuntada

El Girona de Míchel torna a capgirar un marcador en la seva sisena victòria consecutiva lluny de Montilivi i es confirma com el conjunt que més punts suma després d'anar perdent: setze

Èric Garcia, un dels millors de l'equip a Vallecas, celebrant la victòria dels de Míchel Sánchez.

Èric Garcia, un dels millors de l'equip a Vallecas, celebrant la victòria dels de Míchel Sánchez. / Rodrigo Jimenez/EFE

Jordi Bofill

Jordi Bofill

El que costa capgirar un marcador i el fàcil que sembla quan ho fa el Girona de Míchel, habituat aquest curs a protagonitzar remuntada rere remuntada. De fet, el conjunt blanc-i-vermell, líder de Primera Divisió per mèrits propis, és l'equip que més punts suma de la competició després d'anar perdent: setze. A Vallecas, a més, va encadenar la sisena victòria consecutiva a domicili, uns registres que fins ara tan sols havien fet el Barça i el Madrid. Les víctimes? Sevilla (1-2), Granada (2-4), Vila-real (1-2), Cadis (0-1), Osasuna (2-4) i Rayo Vallecano (1-2). Que passi el següent.

Però parlem de les remuntades, el tema més impactant dels darrers temps en una entitat que està somiant per sobre del qual mai s'hauria imaginat. La primera, a mitges, ja es va aconseguir en l'estrena a Sant Sebastià, en què Dovbyk, el màxim golejador amb set gols, va neutralitzar el gol de Kubo. Primer punt a la butxaca.

Tot victòries

A partir d'allà, totes les remuntades del Girona han servit perquè els de Míchel sumessin de tres en tres. Va haver-hi dues de consecutives, les jornades 6 i 7, contra el Mallorca, que es va avançar al minut quatre, i amb el Vila-real, que ho va fer a la segona part, amb un penal de Parejo. Més tard, empataria Dovbyk abans que Èric Garcia donés el primer lideratge de la història del Girona a Primera Divisió en solitari. Una nit històrica, a l'altura de la temporada.

El destí encara li posaria més problemes als gironins, que van veure com el cuer, l'Almeria, es posava 0-2 a Montilivi en el minut 24 de la primera part. En un atac de rauxa infernal, tres gols en sis minuts abans del descans van desfer les pors per donar pas a l'alegria. Aquest equip, quan s'hi posa, és imparable.

I demostra tenir molts registres, perquè les tempestes de festival ofensiu que protagonitza, quan van acompanyades d'encert, dona igual quin rival tinguin al davant, són definitives. No van ser en sis minuts i sí que van ser en vint, però tres gols a Pamplona, en el tram final, van pispar-los els punts a Osasuna, que passat l'equador del segon temps dominava 2-1. Això va passar la setmana passada. A Vila-real, per cert, els dos gols van arribar en cinc minuts.

TsygankovSavinho i Dovbyk es posen les botes i no per sortir al terreny de joc, que també, sinó per alimentar-se a còpia de gols. Ahir, una altra vegada, va tocar posar-se la granota de treball per desequilibrar un partit en què el Rayo va colpejar només començar. Va ser la cinquena remuntada amb victòria de la temporada per al líder de Primera Divisió.

Subscriu-te per seguir llegint