Betis-Girona: Pezzella esguerra el somni (1-1)

Un gol del defensa local al minut 88 iguala el de Dovbyk de penal i fa que la festa del Girona al Benito Villamarín no sigui completa amb un empat que, després del triomf «in extremis» del Madrid a Vitòria, deixa als de Míchel colíders amb 45 punts

Les millors imatges del Betis - Girona / EFE

SEVILLA (Enviada especial) 21 S L 2023 22:12 Actualitzada 22 S L 2023 9:54

En literatura, o al cinema, tota bona obra té al seu antiheroi. El Girona està escrivint les pàgines més boniques de la seva particular història i ahir hi va posar una mica d’emoció. Un gol de Pezzella, a falta de sis minuts per al final del partit comptant l’afegit, va aigualir la festa als de Míchel al Benito Villamarín, que van guanyar-se els elogis de l’afició local per la seva manera de jugar, amb un empat (1-1). El triomf del Madrid a última hora a Mendizorrotza (0-1) va fer que el que havia de ser un somni d’una nit d’estiu, però traslladat a l’hivern, es quedés en això. El Girona és colíder.

Els de Míchel, que aquesta temporada s’ha atrevit a superar tots els límits, marxen de vacances de Nadal amb un meritori segon lloc a la classificació. Han trencat amb l’establert, desbancant el Barça i per poc els d’Ancelotti. Els blanc-i-vermells van tancar un 2023 màgic, que ha deixat un munt d’imatges per al record. Els 45 punts en 18 jornades parlen per si sols.

El Girona està a un nivell superlatiu, i això fa que Míchel ho tingui molt complicat a l’hora d’introduir canvis a l’onze. Últimament només s’han produït per lesions fortuïtes, com és el cas ara de Tsygankov. Dilluns, contra l’Alabès (3-0), va suplir-lo Portu, que va complir amb nota i gol inclòs; mentre que a Sevilla va sortir d’inici Pablo Torre. Un perfil més ofensiu per a un jugador que necessita demostrar la seva vàula.

Un cara cara entre Pellegrini i Míchel és sinònim de bon futbol. I si se li afegeix el gran ambient del Benito Villamarín, molt millor. Impossible no tenir la pell de gallina allà dins, on el Girona va aconseguir desesperar, i de quina manera, l’afició bètica amb una possessió eterna. Els blanc-i-vermells tenen tanta seguretat i confiança en ells mateixos, que no van dubtar en arriscar per quedar-se la pilota als peus. Ni tan sols van immutar-se quan els locals van sortir a l’atac. El seu joc, simplement, fluïa. No es va trigar gaire a fer trontollar la defensa del Betis. Miguel i Savinho van posar Rui Silva en un compromís, amb una acció que va acabar amb un xut tou del brasiler a les mans del porter. Tot seguit, Bellerín va caure lesionat.

Entre la intimidació del Girona i l’absència del lateral català -amb la baixa afegida d’Isco-, semblava que el Betis ho tindria complicat per generar ocasions. No va ser així. La va tenir Ayoze amb una rematada fregant el travesser, després d’un gran retall i control. I també Assane, superant Yan Couto. Les més clares, però, van ser les de William José i Ayoze amb dues aturades estelars de Gazzaniga per evitar el primer gol del partit. Els problemes s’acumularien amb la lesió de David López, que va haver de ser substituït per Juanpe. El jugador del Girona amb més partits al futbol professional des d’ahir.

Aitor Ruibal i Savinho disputen una pilota. / Joaquín Corcherq/EP

Penal sobre Savinho

Quan anaven mal dades, un penal sobre Savinho, en una jugada per banda esquerra amb Aitor Ruibal, va retornar el control de la situació. Dovbyk va ser letal des dels onze metres, fent-se immens en un estadi que volia empetitir-lo amb un soroll eixordador. Ser líder també és això. El 0-1 era el millor que li podia passar al Girona i calia defensar-lo. Ja que no tot és qüestió de sort. Hi ha molt d’esforç al darrere. Com va demostrar Gazzaniga apareixent de nou per treure-la amb els punys.

El gol és una de les característiques d’aquest Girona, així com l’inconformisme i les ganes de superar-se. Els de Míchel van sortir decidits a buscar la segona diana a la represa, conscients que el Betis insistiria per l’empat. William Carvalho va intentar posar a prova Gazzaniga sense perill. A diferència de Savinho, diferencial, amb un tret desviat a fora. Faltava finalització. Els blanc-i-vermells tenien tota la calma del món. Posant, fins i tot, nerviós al Betis perquè es precipités en la presa de decisions. La sensació dels de Pellegrini era de descontrol, tant al marcador com a la gespa.

El tècnic del Betis va intentar revertir la situació amb un triple canvi: Borja Iglesias, Abde i Altimira per Willian José, Rodri i Marc Roca. Ràpidament, l’ex del Barça va gaudir d’un cop de cap al pal. Però, res. El Girona es mantenia per davant. Gràcies, en part, a més aparicions de Gazzaniga i al treball defensiu de tot l’equip. Miguel va protegir bé per frustrar el tret d’Assane. El pas dels minuts van passar factura als gironins. Van quedar-se sense benzina, esgotats físicament i mentalment. El Benito Villamarín, ple, va gaudir de l’equip revelació de la lliga i va acabar celebrant el gol de l’empat de Pezzella com si hagués guanyat. El Betis, que no ha perdut aquest curs a casa, va donar per bo l’empat. Honor al Girona i a Míchel. Colíders.

JUANPE, EL JUGADOR AMB MÉS PARTITS AL FUTBOL PROFESSIONAL

És història viva del Girona. Estava al caure, però una lesió de David López, un cop superada la primera mitja hora de joc, va precipitar-ho. Juanpe es va convertir ahir en el jugador del Girona amb més partits al futbol professional. Arribant a la xifra de 234 duels, el central canari va superar Borja García, que, de moment, no ha pogut superar els 233 per la lesió, i Àlex Granell, amb també 233. Juanpe va reconèixer després de l’empat al Benito Villamarín (1-1) que «em sento molt orgullós»: «Estem en el millor moment de la història del club i estic orgullós i agraït. No és fàcil estar tants anys en un club avui dia». Sobre el partit, el defensa va explicar que «hi havia molts companys cansats al final, com és normal». «Són molts partits. Hi ha dies que la pilota no entra i hem d’estar preparats per això. És una llàstima l’empat. Hem estat més forts que el Betis, que és un gran equip», va afegir. Per a Juanpe, «els resultats no són fruit d’un dia»: «L’equip encara té marge per créixer. La nota és excel·lent. Estem entre els millors equips del 2023 i li hem de donar molt valor. Portem una trajectòria molt bona. Dona gust». El somni europeu és real: «Amb partits com aquest, podem aconseguir-lo segur».