Geli, Siria, Eloi Amagat i Selvi parlen de l'èxit i el fracàs als alumnes de Batxillerat dels Maristes

L'escola, seu de la residència les Hortes, acull una taula rodona sobre la formació dels joves futbolistes, tant esportiva com acadèmica

Jordi Roura

Jordi Roura

El president del Girona, Delfí Geli; el director del futbol formatiu del club, Albert Siria; l'exjugador Eloi Amagat, i Selvi, exalumne dels Maristes i actual jugador del Girona B, que va debutar a 1a amb el primer equip l'agost passat contra el Getafe, han protagonitzat aquesta tarda una taula rodona sobre futbol i formació, de l'èxit i el fracàs, a l'escola. Moderat pel periodista Nil Solà el debat ha començat amb una pregunta oberta: quina importància té el talent per arribar a l'elit?

Siria ha trencat el gel: "el talent són capacitats, en futbol pot ser tàctic, físic o mental. La clau és traslladar les capacitats a rendiment. Molts jugadors no construeixen el rendiment i no arriben a l'elit. L'important és treballar les capacitats. Un futbolista que té potencial de 1a i es queda a 2a és un fracàs". Geli ha afegit que "les circumstàncies a la vida de cada persona són també importants. Quan era juvenil, al Girona, n'hi havia 4 o 5 amb més talent que jo, i no van arribar ni a 3a. Allà un divendres havies de decidir si sorties amb els amics o et quedaves a descansar pel partit del cap de setmana. Això, tenir clar l'objectiu, a vegades passa per damunt del talent". Segons el president "si no tens una vida endreçada, costa molt, has d'estar ben preparat físicament i mental".

L'exemple perfecte l'ha posat Eloi Amagat, que coneix jugar en un Montilivi ple, però també buit, a Tercera, Segona B, Segona A i Primera, fer-ho als EUA amb el New York City, i que es va retirar a Olot. "No és senzill ser Lamine Yamal o Cubarsí, que han passat de ser desconeguts a coneguts molt ràpidament. Jo vaig tenir una carrera més sostinguda. Has d'intentar desconnectar de l'entorn i fer el que has fet sempre". Desconnectar de la transcendència d'un partit no és fàcil, ha afegit. Per la seva banda Selvi recordava el seu debut a 1a: "Estava escalfant, Michel em va cridar, i no m'ho creia". El tarragoní, exalumne dels Maristes i que ara estudia CAFE Fisioterapia EUSES, ha afegit que "va ser el dia més feliç de la meva vida, tornava a Tarragona en cotxe amb la família i no vaig ni mirar el mòbil, el pare plorava...". L'endemà "volia tornar a viure el debut. Però el que jo volia era continuar treballant, allò era un incentiu per poder-me consolidar perquè molts arriben, però l'important és mantenir-se".

Com es gestiona aquesta emoció per haver debutat a 1a? "La clau és com gestiono mentalment això. L'esforç és bàsic però també la gestió d'emocions. És diferent ser jugador de futbol que futbolista, el futbolista és el que està preparat per tot allò que li vindrà. El món ha canviat, és diferent de com era el futbol abans".

Els Maristes allotgen des de fa cinc anys la residència les Hortes, que acull els jugadors joves que fitxa el club fora de Girona, i tenen l'oportunitat de seguir els seus estudis al centre. Més d'una desena de jugadors han arribat al primer equip gràcies al seu pas per aquí. "La residència ens permet treballar també la formació com a persona", ha subratllat. Selvi és un exemple de jugador que ha debutat a 1a i que no ha deixat els estudis. Eloi ha aplaudit tenir un bon entorn acadèmic pels joves que pugen: "és vital, els jugadors que viuen a les Hortes tenen controlat tot allò que necessiten. Els resultats ho avalen".

Selvi, que es va lesionar fa quinze dies i ja ha dit adéu a la temporada, ha explicat que en un moment donat li era complicat continuar amb els estudis i el futbol. Ell tenia clar que volia estudiar sense renunciar al filial i als possibles entrenaments al primer equip. "La carrera futbolística és curta. Quan em van pujar al filial, que entrenava al matí, vam parlar amb el club i l'escola per trobar una solució i vaig acabar el Batxillerat, i ara he continuat estudiant". "És un privilegiat, és molt intel·ligent. Ha sabut utilitzar les eines que tenia al seu servei per tirar endavant", ha respost Albert Siria. Eloi, que va jugar un any a Nova York, ha aplaudit la feina d'acompanyament que es fa a les Hortes, per la dificultat de jugar lluny de casa, i més per a adolescents. Geli també va viure situacions similars quan va marxar al Barça o, més tard, a Albacete, Madrid i Vitòria. Selvi, que ja no viu a les Hortes, ha explicat la seva experiència: "vaig arribar pel canvi de l'ESO a Batxillerat i t'has d'adaptar de pressa. Vam crear una família amb els companys i també em va ajudar la psicopedagoga. Jo vaig al psicòleg també, i m'ajuda molt".

A l'hora del torn de preguntes, a Eloi li van recordar el gol contra el Deportivo el 2014 que va representar la permanència a Segona en la darrera jornada. "El club estava en un moment delicat. El gol va ser bastant maco, i pel que va representar, una alegria molt bèstia", ha dit. A Geli li van preguntar pel boom d'aquesta temporada: "no ens ho esperàvem i ens dona la possibilitat de tenir recursos per seguir creixent. Serà molt difícil tornar-ho a repetir, clubs amb molta més experiència a primera no ho han viscut mai". Qüestionat per les properes inversions, Delfí Geli ha indicat que "els recursos s'han de dedicar a l'àrea esportiva, primer equip, Acadèmia, futbol formatiu, femení..." però també ha recordat la construcció de la Ciutat Esportiva, que ja ha començat, i la necessitat de reformar l'estadi.

Subscriu-te per seguir llegint