En les darreres dècades la nostra ciutat ha vist com la gestió dels residus ha evolucionat considerablement, i avui hem d'assolir nous reptes que demanen un compromís i consciència encara major per part de la ciutadania i les mateixes administracions. En el temps de la Transició, la gestió dels residus era simple: recollida a l'engròs i directe a l'abocador. No existia encara la incineradora de residus urbans i el concepte de reciclatge no estava interiroritzat. Moltes indústries enviaven els seus residus directament als rius, i l'Onyar era un abocador improvisat víctima de la manca de sensibilitat ambiental i cívica pròpia d'aquella època.

Als anys vuitanta, el creixement demogràfic i urbanístic de Girona i la seva àrea metropolitana va fer augumentar el nombre de residus, un fet que va empènyer els responsables municipals i provincials a construir de la incineradora de Campdorà, que va resoldre'n temporalment el problema de la recollida i tractament.

La Cimera de Rio de l'any 1992, però, va fer aflorar una preocupació pels problemes ambientals, i això es va traduir en la confecció de les Agendes 21 locals. La proliferació de residus i el seu tractament a partir d'incineradores i abocadors generava importants impactes ambientals (emissió de gasos i partícules tòxiques, contaminació d'aigües freàtiques, emissió de CO2...), i per això es van adoptar diferents directives europees que recomanaven separar els residus en diferents fraccions i un canvi model en la seva gestió.

Fruit d'aquests fets, en la darrera dècada Girona ha viscut una autèntica revolució en el tractament de residus, i els contenidors de colors han omplert places i carrers, amb l'objectiu de recollir separadament les múltiples fraccions de residus que generem els gironins i gironines. Paper i cartró, fracció orgànica, envasos, vidre... Així, les dues deixalleries que hi ha a l'àrea metropolitana gironina, complementades amb el sistema de deixalleries mòbils, han culminat un procés que es va començar a gestar pels volts de l'any 2000. Les dades avalen l'èxit d'aquest model: la nostra ciutat ha reduït fins a 1,17 kg/persona la quantitat de residus, i hem aconseguit reduir la fracció de rebuig a un 60%, aproximadament.

Però avui aquest model ha quedat esgotat. Les crisis ambiental i econòmica ens obliguen a redefinir-lo i marcar-nos noves fites que ens permetin assolir indicadors més agosarats. Sens dubte, una de les eines que ens ha de permetre aquest canvi de model és el Pla Local de Prevenció de Residus, i en aquest sentit qüestions com la reutilització, la reducció de residus, la revaluació del sistema i la conscienciació ciutadana seran clau en els pròxims temps.

Des de la comissió ambiental de la CUP de Girona treballem per tal que s'apliqui a Girona un sistema de recollida i tractament de residus que ens apropi al concepte de residu zero. L'adhesió de Girona a l'estratègia catalana residu zero ens hi pot ajudar, i en aquest sentit ens cal una acció coordinada i transversal no només de l'Ajuntament, sinó del conjunt de barris, empreses, comerços, indústries, escoles... Tota la ciutat lluitant contra la proliferació de residus i treballant per millorar el nostre entorn natural i la nostra qualitat de vida. És un repte engrescador.