L’Oficina d’Estrangeria de Girona té en aquests moments, segons dades de l’administració de l’Estat, 339 expedients acumulats i pendents de resoldre, tot i que segons el sindicat CSIF serien molts més. En una resposta de l’executiu espanyol al senador d’ERC Jordi Martí, que havia preguntat per què el temps d’espera per a resoldre a Girona és el doble (sis mesos) del que estableix la llei, el Govern estatal admet que hi ha tretze places vacants, el que suposa un 35% de la plantilla. Aquesta falta de personal ha estat denunciada en diverses ocasions per sindicats i usuaris, que veuen com els temps per a fer tràmits es van allargant.
En la seva pregunta, Martí va exposar com les gestions a l’Oficina d’Estrangeria s’allarguen cada cop més, sobretot durant els dos últims anys. Segons va recordar, la llei estableix un termini de tres mesos per respondre a les sol·licituds, però el temps d’espera a Girona se situa en sis mesos, de manera que la tramitació sencera es pot allargar fins a un any. A més, lamentava que la falta de personal feia que l’atenció presencial a l’oficina de Girona fos «pràcticament inexistent», amb l’agreujant que la tramitació telemàtica es fa a través d’una plataforma digital que només està habilitada per a professionals privats, com gestories o advocats, de manera que el cost pot arribar fins als 600 euros, malgrat que molts dels sol·licitants es troben en situació de vulnerabilitat. De fet, fa uns mesos hi va haver una protesta davant de l’Oficina precisament per denunciar totes aquestes circumstàncies.
Ara, l’Estat diu que hi ha 339 expedients pendents de resoldre a Girona, una xifra molt inferior a la que denuncia el CSIF (que diu que podrien ser uns 5.000) i també menor a les dades aportades per Martí, que calcula que podrien ser uns 700. D’aquests 339, l’Estat indica que 332 es trobarien en tramitació i set estan pendents de gravació en les aplicacions informàtiques.
El govern espanyol, però, reconeix que el nombre d’efectius es troba molt per sota del que hauria de ser. L’oficina gironina disposa de 37 llocs de personal funcionari, dels quals 24 estan coberts i 13 (és a dir, un 35%) resten vacants. En canvi, no hi ha places de personal laboral.
Tot i això, el govern estatal afirma que està fent «un esforç continu» per millorar la situació de Girona. Segons defensa, la dotació de llocs de treball i el nombre d’efectius reals ha augmentat respecte el 2019, ja que llavors es disposava de 33 places però només 17 treballadors efectius. A més, recorda que «es treballa contínuament per a l’obtenció de reforços de personal», ja sigui a través de processos extraordinaris o d’autoritzacions d’interins temporals. També subratlla que, des de 2020, un treballador de l’oficina de Càceres treballa, des d’allà, per a la de Girona, una mesura que continuarà al llarg d’aquest 2021.
Tot i això, el volum de feina a la qual ha de fer front cada treballador de Girona és elevat. La ràtio d’expedients que entren mensualment per treballador ascendeix a 81, el que significa un volum de 1.951 expedients al mes. En canvi, la ràtio d’expedients mitjà que pot resoldre mensualment cada mes és de 71, el que significa 1.717 de mensuals. A la pràctica, això vol dir que hi ha més de 200 expedients que cada mes queden per resoldre.
«No s’està vulnerant cap dret»
Pel que fa a l’atenció presencial, el Govern adverteix que no se’n pot quantificar la demanda, ja que s’obre la cita prèvia un dia a la setmana i es tanca quan ja no queden hores. Amb tot, indica que cada setmana s’ofereixen 22 hores presencials per a la recepció de sol·licituds i 30 per a resoldre problemes i dubtes.A la pràctica, indica que s’atenen unes 546 persones a la setmana. Per tant, i més tenint en compte que ens trobem en un context de pandèmia, el Govern considera que «no s’està vulnerant cap dret relacionat amb l’atenció presencial».
