«Som una peça clau perquè les víctimes no hagin de reviure els fets»

L’equip d’assessorament tècnic i penal de Girona va atendre el 2022 prop de 300 persones i van fer 129 exploracions a menors que van evitar-los haver de declarar al judici

La coordinadora de l’Equip d’Assessorament Tècnic i Penal de Girona, Cristina Centelles.

La coordinadora de l’Equip d’Assessorament Tècnic i Penal de Girona, Cristina Centelles. / Departament de Justícia

DdG

Durant un procediment penal, que implica la comissió d’un delicte pel mig, el recorregut que ha de fer la víctima fins que arriba al final sol ser llarg i dolorós. Robatoris, amenaces, lesions, violència sexual o de gènere... En qualsevol d’aquests supòsits, tant la víctima com l’agressor hauran de defensar el seu relat, i més d’un cop davant de jutges diferents, però la versió d’un i de l’altre no és l’únic que es tindrà en compte a l’hora d’emetre una sentència condemnatòria o absolutòria.

Igual que faria un detectiu, els jutges busquen elements que permetin justificar una condemna. I en aquesta tasca de recollida de proves és on intervé el Servei d’Assessorament Tècnic Penal (EATP), que depèn del Departament de Justícia i va néixer embrionàriament el 1987 per donar servei als òrgans judicials. El servei que porta el nom actual va aparèixer uns anys després, amb la reforma del Codi Penal del 1995. 

Aquest servei, que compta amb equips formats per treballadors socials i psicòlegs, s’activa sempre a petició dels jutjats i del Ministeri Fiscal, i pot actuar en qualsevol fase processal. Entre les tasques que duen a terme hi ha l’elaboració d’informes pericials a encausats, víctimes o testimonis, tant menors com d’adults, per avaluar i recollir informació de cada cas. És habitual que els demanin informes pericials per avaluar la credibilitat de les víctimes a través d’entrevistes on recullen informació dels fets i altres elements que puguin corroborar el relat acusatori (seqüeles psicològiques, rendiment laboral o escolar, etc.).

Els dictàmens dels equips EATP no són vinculants. Amb tot, la coordinadora de l’EATP de Girona, Cristina Centelles, remarca que «em consta que els jutges tenen molt en compte els nostres dictàmens i que se’ls miren amb lupa», sosté. «Podem aportar proves que donin força al relat de la víctima, demostrant si pateix seqüeles o si a partir dels fets ha tingut un canvi de vida a la feina o ha canviat la seva relació amb els amics, per exemple», manifesta. 

Segons explica, és «essencial» que en un judici hi hagi elements que puguin corroborar la versió de la víctima, i aquestes proves s’han d’anar recollint durant la instrucció del cas. «Treballem perquè les víctimes tinguin un tracte digne», sosté. En aquest sentit, indica que «estic convençuda que els jutges es creuen a les víctimes, però necessiten elements per sustentar una condemna, i per això som tan importants». 

Per fer-ho, compten amb un equip format per diferents perfils per donar resposta a cada necessitat. Quan les víctimes són menors, han de passar per llei per aquest servei d’exploració, ja que poden explicar els fets en un entorn més amable i protegit que una sala de vistes. A més, Centelles explica que «som una peça clau perquè les víctimes no hagin de reviure els fets», ja que els jutges demanen «cada vegada més» que els informes a menors i persones vulnerables es facin com a prova preconstituïda, és a dir, que l’exploració d’aquest equip serveixi com a declaració vàlida, sense que hagin de tornar a declarar davant el jutge.

Durant el 2022 l’EATP de Girona va atendre 295 persones, de les quals 176 víctimes, 2 encausats i 3 víctimes de violència de gènere, entre altres. A més van fer 129 exploracions a menors que van esdevenir proves preconstituïdes

Subscriu-te per seguir llegint