Més de dos-cents fidels omplen la Catedral per a acomiadar el bisbe emèrit de Girona, Carles Soler

Les restes del bisbe emèrit de Girona, Mons. Carles Soler i Perdigó (Barcelona, 1932-Girona, 2023), ja reposen a la nau de la Catedral de Girona, on ha estat enterrat aquest matí en una multitudinària cerimònia que ha reunit més de dos-cents fidels i una vuitantena de bisbes, preveres i diaques.

La Catedral s’ha omplert de gom a gom per a acomiadar qui va ser durant gairebé vuit anys la màxima autoritat de l'església gironina (del 30 d'octubre de 2001 al 16 de juliol de 2008, quan el Papa va acceptar la seva renúncia després d'haver complert els 75 anys). La cerimònia ha estat presidida per l'arquebisbe de Tarragona, Mons. Joan Planellas, i concelebrada per l’administrador diocesà del Bisbat de Girona, Mn. Lluís Suñer, el bisbe auxiliar de Barcelona, i els bisbes de Tortosa, Solsona, Sant Feliu de Llobregat, Lleida, Vic, l'arquebisbe d'Urgell i l’abat emèrit de Montserrat, P. Josep Maria Soler.

La missa exequial també ha comptat amb la presència del primer conseller de la Nunciatura Apostòlica,  Mons. Roman Walczak; el prior de Solius, P. Josep Peñarroya; i membres de la Cúria. Entre les autoritats civils, hi han assistit l’alcalde de Girona, Lluc Salellas; el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer; el director general d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Carles Armengol; el director dels Serveis Territorials del Departament de Justícia, Drets i Memòria a Girona, Sergi Palomeras; o la portaveu del grup municipal PSC-Girona pel Canvi, Sílvia Paneque. També hi ha hagut una representació de la família del bisbe emèrit de Girona.

La cerimònia ha arrencat a les onze del matí. Abans, però, de nou a dos quarts d’onze del matí, s’ha instal•lat la capella ardent a la capella de la Puríssima de la Catedral de Girona, on els fidels han pogut acomiadar-se del fèretre. 

Vídeo | Quan nomenaran el nou bisbe de Girona?

"Voluntat i convicció de servei"

En la seva homilia, Planellas ha destacat que els anys de ministeri del bisbe Carles Soler "han estat mostra de tota una vida entregada a la causa de l’Evangeli de nostre Senyor Jesucrist, com li agradava de dir". El bisbe emèrit, ha recordat, "es mostrà proper a qualsevol iniciativa que aglutinés persones, que fomentessin comunitat, que impliquessin vivències conjuntes i vida d’Església", una "voluntat i convicció de servei" que el va posar "en mans de Jesús i de la seva estimadíssima Mare".

Dels més de set anys al capdavant de l’església gironina, Planellas ha destacat “el pla diocesà d’agrupació de parròquies amb l’intent de poder coordinar millor la pastoral diocesana, la creació de les residències sacerdotals de Banyoles i d’Olot, la institució del servei diocesà del Catecumenat, la instauració del Diaconat permanent a la diòcesi i la inauguració del Casal Bisbe Cartañà». L’arquebisbe de Tarragona ha fet un extens repàs a la trajectòria pastoral de Soler, des dels seus inicis com a professor del Seminari Menor de Barcelona fins al Bisbat de Girona, passant pel seu nomenament com a bisbe titular d’Anglona -antiga seu del nord de Sardenya- o la seva ordenació com a bisbe auxiliar de l'arquebisbat de Barcelona. També va ser Secretari General del Concili Provincial Tarraconense, un encàrrec que, assegura Planellas, va afrontar, entenent que "el Concili Tarraconense no es reduïa a un problema de simple reorganització i coordinació de la pastoral", sinó "aplicant en la praxi concreta els rics ensenyaments del Concili Vaticà II a casa nostra".

D’altra banda, a la Conferència Episcopal Tarraconense, va ser president del Secretariat Interdiocesà de Pastoral de Turisme i Santuaris. I, a la Conferència Episcopal Espanyola, va formar part de la Comissió Episcopal del Clergat, va ser president del Comitè per al Diaconat Permanent, membre de la Comissió Episcopal de Pastoral i responsable de Turisme, Santuaris i Pelegrinatges.

Des del 2008 -quan la seva renúnica va ser acceptada- i fins fa ben poc, des de la residència sacerdotal de Banyoles, Planellas ha destacat que "es va posar al servei desinteressat de les parròquies de l’arxiprestat en tot allò que fes falta, prestant en tot moment un servei eclesial curós i discret, fruit de la seva estimació a l’Església i del seu esperit de servei".

En les seves últimes voluntats escrites el 14 de setembre de 2017, Planellas ha recordat les seves paraules: «Demano i confio obtenir del bon Déu, morir en el si de la santa Mare Església Catòlica, en l’anhel de l’abraçada de Jesucrist nostre Senyor i Salvador. Ser acollit amorosament per la Benaurada santa Maria, mare de Jesús i nostra. Sempre m’he sentit estimat per Déu, però em reconec i confesso pecador necessitat de misericòrdia, que humilment i confiadament imploro». "Perdó per allò en què hagi pogut ofendre", afirmava el bisbe Carles en les seves últimes voluntats, així com en l’homilia en motiu del vint-i-cinquè aniversari de la seva ordenació episcopal. I afegia: "Gràcies per la comprensió i estimació que m’heu ofert. Pregueu perquè em mantingui fidel fins que m’arribi el “vine amb mi” que em porti al goig etern amb el meu Senyor Jesucrist".

El primer conseller de la Nunciatura Apostòlica, Mons. Roman Walczak, en nom del papa Francesc, ha lloat la "reconeguda voluntat de servei i donació" del bisbe Carles, que "és plorat com a pare espiritual i com a pastor atent i proper a les dificultats de la societat del nostre temps".

Un cop finalitzada la cerimònia, es va donar sepultura al cos, just al centre del passadís central.

Subscriu-te per seguir llegint