Girona s’enfila fins als 104.320 habitants, superant el topall registrat l’any 2020

Girona tenia 104.320 persones empadronades l’1 de gener de 2023, el que representa el topall màxim que arriba la ciutat. Fins ara, el rècord històric datava de l’any 2020 amb 103.369 veïns. En tot cas, i segons les últimes dades del Padró Municipal d’Habitants, la xifra creix un 1,61% respecte al 2022, quan se’n van comptar 102.666. D’aquesta manera, i de mica en mica, la ciutat recupera veïns després de perdre’n el 2021 (101.932) respecte al 2020 (103.369), quan s’havia arribat a aquesta xifra màxima fins ara. El primer any que Girona va superar les 100.000 persones va ser el 2018, quan se’n van comptar 100.266, i el 2019 ja en va xifrar 101.947. Mentrestant, el 2017 va ser l’últim per sota dels 100.000 habitants, amb un total de 99.013.

El tinent d’alcaldia i regidor de Gestió de Recursos i Atenció a la Ciutadania, Sergi Font, va explicar en el ple municipal celebrat ahir que «el padró és una eina viva i varia diàriament». També va apuntar que les xifres del padró municipal es van comprovar amb les de l’Institut Nacional d’Estadística i es van «resoldre més de 300 expedients de diferència amb la manera de comptar» d’aquesta institució. Finalment, va sortir aquesta xifra de 104.320 habitants. Segons les dades que es recullen a l’INE, a Girona hi ha més dones (54.155) que homes (50.165), una tendència que s’ha anat confirmant en els últims gairebé trenta anys. 

9.774 altes i 8.130 baixes

El creixement del nombre d’habitants es calcula segons les altes i les baixes del padró, que va ser de 1.654 habitants entre 2022 i 2023. Durant l’any 2022 es van produir 9.774 altes i 8.130 baixes. Pel que fa a les altes, 4.957 procedien d’un altre municipi de Catalunya i de la resta d’Espanya i 3.195 de l’estranger. Les altres altes corresponen a 782 naixements i 840 casos d’omissió. Aquest darrer cas es refereix a persones que no constaven en cap altre municipi i que vivien a Girona sense estar-hi empadronades.

De les persones vingudes d’altres municipis catalans, 3.053 procedien de la província de Girona. Mentrestant, se’n van empadronar 956 que provenien de Barcelona, 69 de Tarragona, i 65, de Lleida. De la resta d’Espanya es van empadronar a Girona 814 persones.

Per altra banda, Hondures continua cent el país d’on arriben més habitants d’altres països i al llarg del 2022 en van arribar un total de 717 provinents d’aquest país d’Amèrica Central (el 2021 en van ser 235). Marroc, amb 395, i Colòmbia amb 356 també es mantenen entre els tres països d’on provenen els empadronats estrangers de la ciutat. Mentrestant, en quarta posició irromp la població ucraïnesa. L’Ajuntament explica que en els anys anteriors aquest país no estava a dalt del rànquing. A Girona, el 2022 en van arribar 302, i podria ser que aquesta elevada xifra es degués a l’esclat del conflicte bèl·lic entre Ucraïna i Rússia a principis de l’any 2022.

D’altra banda, dels 8.130 habitants que es van donar de baixa durant el període analitzat, 4.801 persones va ser per anar a viure a altres municipis de Catalunya o de l’Estat i 214 per anar a viure a l’estranger. La resta es tracta de 810 defuncions, 1.707 per inscripció indeguda, 584 per caducitat i 14 per duplicitat.

Cal especificar que les baixes per inclusió indeguda es duen a terme per dos motius: per no haver renovat el padró, o bé perquè ja no resideixen en aquell domicili i les noves persones residents a l’habitatge, o el mateix ajuntament, inicien el procediment de baixa. En aquests casos també s’hi inclouen les revisions de les persones empadronades al Centre d’Acolliment i Serveis Socials La Sopa.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona