Guanyem, Junts, ERC i PSC de Girona clamen per un nou finançament local: "Estem posant al límit la pressió fiscal"

Guanyem, Junts, ERC i el PSC de Girona han clamat a l'uníson per un nou model de finançament local. L'equip de govern i el principal partit de l'oposició han evidenciat que, més enllà de les discrepàncies per la ciutat, tots dos coincideixen a l'hora de demanar més recursos per evitar "l'asfíxia" que pateixen els consistoris. "Estem posant al límit la pressió fiscal dels nostres conciutadans", asseguren en una moció que s'ha aprovat al ple. Vox hi ha votat en contra i el PP s'ha abstingut. La unitat de govern i socialistes amb la moció, però, no ha planat durant la resta del ple. De fet, on el xoc s'ha fet més evident ha estat a l'hora de parlar sobre la sentència del TSJC que obliga a indemnitzar amb 4,5 milions els amos del Garatge Forné.

El text consensuat de la moció recorda que, al llarg de la darrera dècada i a conseqüència de les diferents crisis, els ajuntaments han "acumulat una legislació lesiva contra l'autonomia local" -aquí, es posa el focus en l'LRSAL- i subratlla que els consistoris han hagut d'afrontar increments de costos successius (arran de la covid i la guerra d'Ucraïna). En paral·lel, l'escrit recull que molts ajuntaments han patit una "disminució important d'ingressos" arran de la reforma de l'impost que grava les plusvàlues (part de les quals s'han hagut de retornar arran de les reclamacions dels contribuents).

"Aquestes circumstàncies han agreujat la situació, ja prou precària, de manca de recursos i d'atribució continuada d'obligacions sense finançament", critica l'escrit, en referència a la situació en què es troben els ens locals. La moció recorda que, massa vegades, els ajuntaments hagut de destinar recursos propis per pal·liar els problemes amb què es troben, davant la resposta "inexistent" i els "incompliments" tant d'Europa, com de l'Estat i la Generalitat per solucionar "el dèficit estructural de finançament dels ens locals".

"Estem posant al límit la pressió fiscal a la qual estan sotmesos els nostres conciutadans, en una etapa de crisi socioeconòmica continuada", recull l'escrit de la moció, que també critica "el greuge afegit" que suposa el "dèficit fiscal" que pateix Catalunya per part de l'Estat. 

Per això, la moció que ha aprovat l'Ajuntament de Girona insta la Generalitat i el govern espanyol a impulsar "una reforma estructural del finançament dels ens locals", que n'asseguri la seva "suficiència financera". L'escrit reclama constituir una taula de negociació entre els dos governs i les entitats municipalistes per acordar aquest nou marc de finançament i, en paral·lel, dur a terme "un repartiment més equitatiu dels tributs i els ingressos de l'Estat" perquè els consistoris puguin "donar resposta a les necessitats de la ciutadania".

En el cas de l'Estat, l'escrit insisteix que cal establir un nou sistema de finançament "just i equilibrat que acabi amb el dèficit fiscal" i posa un deure clar a l'executiu espanyol: "Derogar l'LRSAL perquè ja no té cap sentit i limita l'autonomia local". Pel que fa a la Generalitat, la moció demana al Govern que creï una comissió amb les entitats municipalistes per treballar "conjuntament" l'avantprojecte de Llei de Governs i Finances Locals de Catalunya, afrontant també com a "prioritat" el finançament dels Consells Comarcals.

"Fem mans i mànigues"

Els quatre grups que han presentat la moció (Guanyem, Junts, ERC i el PSC) s'han repartit les intervencions a l'hora de defensar-la. Per part d'ERC, el tinent d'alcaldia Quim Ayats ha insistit que els ajuntaments fan "mans i mànigues" per afrontar les problemàtiques actuals i ha dit que "tota política que limiti el finançament local asfixia la ciutadania, i tota llei que s'imposi com l'LRSAL limita el progrés".

Per part de Junts, la regidora Maria Àngels Planas ha assegurat que els consistoris veuen "amb impotència" com la legislació actual "no s'adapta a les necessitats dels ens locals" i ha demanat "una reforma estructural que ens permeti ser autosuficients". Des de Guanyem, la regidora Sílvia Aliu ha lamentat que les actuals regles de joc "no són ni justes ni equitatives" perquè l'Ajuntament de Girona "és l'administració més propera al ciutadà, però també la més mancada de recursos".

Tres protestes simultànies marquen el ple de Girona: alumnes del Cartanyà, treballadors municipals i policies

Per últim, des dels socialistes la regidora Bea Esporrín ha fet incís en l'increment de despeses que han patit els ajuntaments, sobretot "en les partides de subministraments". "Això minva el marge per poder ampliar plantilla, fer inversions i tensiona els comptes municipals; la ciutadania paga més per als serveis, però això no es materialitza en què siguin millors", ha lamentat.

La moció ha tirat endavant amb el suport de l'equip de govern i els socialistes. El regidor del PP, Jaume Veray, s'ha abstingut perquè, al seu entendre, tot i la "necessitat" de millorar el finançament local, l'LRSAL ha "actuat com a fre per limitar l'endeutament" i no estava d'acord en demanar-ne la derogació. El regidor de Vox hi ha votat en contra.

Xoc pel Garatge Forné

Pel ple municipal també hi ha passat la sentència del TSJC que obliga Ajuntament i Generalitat a indemnitzar amb 4,5 milions els propietaris del Garatge Forné. I aquí, s'han fet evidents les discrepàncies entre l'equip de govern -sobretot, Guanyem- i el PSC per la manera com es va gestionar l'afer.

L'Ajuntament i la Generalitat indemnitzaran amb 4,5 milions els propietaris del Garatge Forné

La tinenta d'alcaldia d'Urbanisme, Cristina Andreu, ha admès que la sentència és "la conseqüència d'una gestió urbanística que no ha arribat a tancar acords amb les parts interessades", i ha lamentat que els quasi 2,3 milions que haurà d'afrontar el consistori seran "un cost massa gran per a les arques municipals". En clara referència als socialistes -que governaven el 2008- Andreu també ha dit que "tot i que hi ha qui intenta desentendre's de les seves responsabilitats", des del nou equip de govern, a l'hora de negociar amb els propietaris perquè el Garatge Forné quedi com a equipament per a la ciutat, "en tot moment es posen al centre els interessos dels gironins".

El regidor socialista, Pere Parramon, ha aprofitat la seva intervenció per defensar la protecció de l'edifici. "És cert que la van impulsar l'Ajuntament i la Generalitat, tots dos en mans dels socialistes; però els governs seriosos han de defensar el patrimoni perquè tothom en pugui gaudir", ha afirmat. Parramon ha subratllat que la protecció del Garatge Forné va ser una "decisió valenta" i ha assegurat que, ara, "dir que el patrimoni i la cultura són cars és un argument neoliberal que pot ratllar el populisme i la demagògia".

Del garatge al fons Santos Torroella

Parramon, a més, també ha fet referència a l'aposta dels socialistes perquè el Garatge Forné sigui la seu del futur Museu d'Art Modern i Contemporani. "I aquí hi ha la clau; que n'és de fàcil veure la cultura com una despesa quan en realitat hi ha una inversió", ha dit Parramon. Recordant, precisament, que l'antiga CiU va adquirir el fons d'art Santos Torroella per "una suma que no dista tant" de la del Garatge Forné i va tirar endavant "la compra d'un fons documental que, com a inversió, com a mínim resultava discutible".

Parramon també ha estat molt crític, precisament, amb la manera com els governs encapçalats per Carles Puigdemont i Marta Madrenas van gestionar l'afer. "El mateix govern socialista va obrir una via de negociació amb els propietaris del Garatge Forné, que va saltar pels aires quan CiU va entrar a govern", ha afirmat. "I en catorze anys ni CiU primer, ni després Junts, van ser capaços de trobar un acord perquè no van entendre que els propietaris tenien drets; i ara resulta que el nyap és nostre", ha afegit.

Per últim, Parramon ha insistit en què "si s'haguessin fet els deures" amb el Garatge Forné, ara es parlaria "d'inversió en comptes de despeses". I s'ha estranyat que ara tan sols es parli "de la vessant econòmica" -en referència a com es pagarà la indemnització de la sentència- i que des de l'àrea de Cultura de l'Ajuntament "no es digui res al respecte".

"Cinisme brutal"

Les paraules del socialista no han agradat gens a la tinenta d'alcaldia d'Urbanisme. Cristina Andreu ha criticat "el to i el cinisme brutal" que ha tingut Parramon durant la seva intervenció, "insistint només en la necessitat de negociar", quan els socialistes aquell 2008 "ho van fer molt malament" a l'hora de protegir part de l'edifici. "No vulgui vendre allò que no és ni tampoc plantejar projectes que com a Ajuntament no puguem comprar", ha dit en referència a la proposta del PSC perquè el Garatge Forné sigui seu del futur museu.

"Vostès ho van fer molt malament d'entrada; i ara, quan des del govern intentem generar un retorn per a la ciutat, és perquè després de molts anys, amb la sentència ferma, ens veiem obligats a pagar aquesta indemnització", ha afirmat Andreu. "Per això, no per oportunisme, sinó perquè hi ha un valor patrimonial que no es pot perdre, el que intentem és negociar amb la família i buscar el suport d'altres administracions per aconseguir un retorn per a la ciutat", ha afirmat.

104.320 gironins

Per últim, el ple d'aquest gener ha aprovat l'actualització del padró d'habitants de la ciutat a 1 de gener del 2023. La dada oficial més recent és que la ciutat té 104.320 veïns i veïnes (i va guanyar 1.654 habitants en un any, cosa que representa un creixement de l'1,61%).

Durant el 2022 hi va haver 9.774 altes al padró i 8.130 baixes. Pel que fa a les altes, 4.957 procedien d’un altre municipi de Catalunya i de la resta de l’Estat i 3.195 de l’estranger. Les altres altes corresponen a 782 naixements i 840 casos d’omissió. Aquest darrer cas es refereix a persones que no constaven en cap altre municipi i que vivien a Girona sense estar-hi empadronades.

De les persones vingudes d’altres municipis catalans, 3.053 procedien de la demarcació de Girona; 956, de Barcelona; 69, de Tarragona, i 65, de Lleida. De l’Estat, es van empadronar a Girona 814 persones.

Pel que fa a les persones provinents d’altres països, 717 provenien d’Hondures, 395 del Marroc, 356 de Colòmbia i 302 d’Ucraïna. Aquesta última dada destaca, ja que en els anys anteriors aquest país no estava a dalt del rànquing.

D’altra banda, dels 8.130 habitants que es van donar de baixa durant el període analitzat, 4.801 persones va ser per anar a viure a altres municipis de Catalunya o de l’Estat i 214 per anar a viure a l’estranger. La resta es tracta de 810 defuncions, 1.707 per inscripció indeguda, 584 per caducitat i 14 per duplicitat.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona