Entrevista | Jordi Fabrellas Degà del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Girona

«La llei no sembla que solucioni la manca d’habitatge assequible»

«Estalviar no vol dir recular segles, sinó ser més eficients energèticament»

Jordi Fabrellas. | PERE DURAN

Jordi Fabrellas. | PERE DURAN / david céspedes. girona

David Céspedes

David Céspedes

Quina radiografia fa del mercat de l’habitatge actual a les comarques gironines?

El mercat de l’habitatge a les comarques gironines està a anys llum del que havia estat. S’havia recuperat, en aquests dos darrers anys, una mica, el mercat d’habitatges de compra, que s’ha frenat amb la pujada sobtada dels interessos de les hipoteques, però l’habitatge de lloguer de primera residencia, tot i la gran demanda, no té prou oferta per cobrir-la. En canvi, el lloguer de pisos turístics és un valor en alça i, per contra, el lloguer social, responsabilitat de les Administracions, és clarament insuficient. Es necessiten polítiques que afavoreixen la construcció de promocions destinades a lloguer i que donin garanties als propietaris perquè posin al mercat habitatges que actualment estan buits.

Què en pensa de la nova llei de l’habitatge? Com afectarà el seu sector? Serà positiva o negativa?

Penso que les intencions són bones, però si no ho entès malament, totes les mesures van encaminades en què sigui el sector privat qui posi els habitatges protegits i faci el lloguer social. La imatge d’un gran tenidor és la d’una empresa com els fons d’inversió, la banca... no un particular o empresa que tingui 5 habitatges. No sembla que solucioni el problema de manca d’habitatge assequible. Per disposar més habitatge protegit i més lloguer social des del sector privat s’han de fer lleis i reglamentacions que garanteixen: ajudes fiscals importants i adequades, ajudes de finançament a interessos baixos o zero, garanties de cobrament de les rendes i de conservació i manteniment dels edificis... I la promoció pública d’habitatges socials?

És el moment de les energies renovables. La ciutadania està prou conscienciada?

Cada vegada ho és més, doncs el preu de l’energia ens ho deixa clar. L’altra qüestió és on i com. Les plaques fotovoltaiques ja és un fet que els ciutadans ho tenen assumit, però la implantació de camps fotovoltaics, de molins, no tant. Queda molta pedagogia per a fer. Però tampoc la necessitat d’energia es pot fer a qualsevol preu. Parlem molt de producció d’energia, però molt poc de reduir-ne el seu consum, És una assignatura pendent. Estalviar no és només apagar els llums. En una enquesta feta a les empreses per una patronal catalana, a la pregunta de què pensaven fer per reduir el consum, una gran majoria de les respostes va ser canviar les llums i, pràcticament, prou. Estalviar no vol dir recular segles, sinó ser més eficients energèticament, amb canvis d’hàbits, renovant el parc industrial de maquinària, línies de producció, utilitzar electrodomèstics eficients i lluminàries eficients i de baix consum etc...

Què cal fer per aconseguir aquest objectiu?

Es necessita una bona planificació des de l’Administració, dissenyant Plans “renove” que permetin fer, la renovació. I els que tenim una edat, recordo la meva àvia que anava darrere nostra, dient quan sortiu apagueu la llum que és molt cara. Totalment vigent avui.

Arribarem algun dia a disposar d’un habitatge 100% sostenible, fet amb criteris d’eficiència energètica o plenament domòtic?

L’enginyeria té la resposta i és sí.

Hi ha mancança de professionals en el seu sector?

Segons l’Estudi de l’Observatori de l’Enginyeria d’Espanya del 2022, a l’Estat Espanyol hi ha actualment 750.000 enginyers/eres, amb un 20% de dones. Un 65% d’Enginyers Tècnics i de Grau, un 35% de Màsters. El 86% treballen en empreses, l’11% són autònoms i un 3% empresaris. L’ocupació és del 98% amb un atur del 2%. El 87% treballen com enginyers o enginyeres. En 10 anys es necessitaran 200.000 enginyers/res a Catalunya entre 55.000 a 75.000.

I les dones enginyeres en quina situació es troben?

De l’estudi cal remarcar que només hi ha un 20% d’enginyeres, el que fa evident que a l’enginyeria li manca el talent femení. S’han de fer polítiques adreçades a revertir aquesta situació, doncs: L’enginyeria és una professió de futur, i no hem d’oblidar que els estudis universitaris de grau en Enginyeria... són els que després d’acabar els 4 anys d’estudi et donen el títol d’Enginyer o Enginyera de ple dret per poder obrir el teu propi despatx professional per a fer i dirigir projectes, per treballar a una empresa, a la docència o a l’Administració.