El Mundial de Marroc, orgull d’Estat

Al continent africà i als països àrabs, l’èxit marroquí es viu com a propi i el rei Mohamed VI només ha fet que rebre trucades de mandataris de tot el món · Al Marroc mai hi havia hagut tanta connexió entre els jugadors i el país

El Mundial de Marroc, orgull d’Estat

El Mundial de Marroc, orgull d’Estat

Marroc continua sense despertar del seu somni de Qatar. El país sencer va sortir dissabte passat al carrer per celebrar la gesta històrica dels Lleons de l’Atles. Durant els 90 minuts de partit contra Portugal, els aficionats van xalar amb cada arribada dels seus jugadors, cada recuperació del seu defensa i aturada del seu porter. També van patir molt fins a l’últim minut. El xiulet final va fer explotar la bogeria i els crits van ressonar per tot el país. Mai al Marroc s’havia viscut una connexió tan estreta entre els jugadors i el país. L’orgull és total.

El Mundial de Marroc, orgull d’Estat

El Mundial de Marroc, orgull d’Estat

El color vermell, els crits, la música, els balls, les abraçades carregades d’emoció, alguna llàgrima i, sobretot, l’eufòria van abarrotar el centre de Rabat i de moltes altres ciutats del país. El so dels clàxons va ensordir el país i, pocs minuts després del partit, les artèries principals de la ciutat van quedar col·lapsades. Un ambient completament festiu que va unir a joves, famílies i avis al crit de «visca Marroc».

«Veiem possible arribar a la final. Tenim un equip molt fort. Tot el país creu que guanyarem en aquest Mundial. És una gran festa, tothom està feliç», explicava eufòric Aymane, que festejava al costat dels seus amics el triomf. «Si Marroc arriba a la final, seria un honor jugar contra Croàcia o Argentina. Amb tot això positiu que està passant, la mentalitat del poble canvia. El país està il·lusionat», relatava el jove.

El mur marroquí ha frenat Bèlgica, Canadà, Espanya i Portugal i s’ha erigit com el gran equip revelació de la competició. Només ha encaixat un gol, i en pròpia porta, i només ha rebut 10 rematades a porteria, una seguretat defensiva que no es veia des de la Itàlia campiona del 2006.

Més enllà del que pugui passar contra França, la selecció del Marroc ha entrat en la història com el primer conjunt del continent africà i món àrab que arriba a unes semifinals d’un Mundial de futbol. El país s’ha acostumat a guanyar i cada victòria s’ha celebrat com si s’hagués d’acabar el món.

Festa global

Els Lleons de l’Atles han aconseguit despertar l’orgull marroquí que, sense ser favorit contra cap dels seus rivals, han aconseguit tombar als grans conjunts europeus. També es viu una unió i felicitat que no es veu cada dia al país. Les converses als cafès i al treball estan acaparades pel futbol. Després de batre a la Portugal de Cristiano Ronaldo, el país ja comença a pensar en la França d’Mbappé i a somiar en una possible final.

La celebració de la pas històric del Marroc a semifinals també ha omplert places i carrers al voltant del món. La comunitat marroquina a França va festejar-ho als Camps Elisis de París, on va haver-hi un centenar de detinguts. També a Madrid i Barcelona, els càntics i l’eufòria es van allargar fins ben entrada la nit. Al continent africà i als països àrabs, aquesta victòria l’han viscut com a seva. Marroc ha aconseguit erigir-se com el representant de tota la regió en aquest mundial.

Les felicitacions també han arribat de tots els punts del planeta, i el telèfon del monarca Mohamed VI, no va deixar de sonar després de la victòria. Va rebre trucades dels presidents de Gabon, França, Emirats Àrabs, Mauritània, Qatar, Jordània i molts altres territoris. Ara per ara no se sap si el rei viatjarà a Qatar per al partit de semifinals, tot i que sí que es compta que Emmanuel Macron, president francès, el visqui en directe des de l’estadi. Serà la primera vegada que les dues seleccions s’enfrontin en un partit oficial. Els precedents són cinc amistosos.

Jugar a casa

Dimecres està previst que el país sencer es paralitzi de nou davant la televisió quan comenci a rodar la pilota. En els anteriors encontres, moltes feines han donat lliure durant els partits, fins i tot alguns col·legis van escurçar les classes. Als cafès i bars és pràcticament impossible trobar una cadira buida sense reservar i a les botigues de la medina de Rabat, la samarreta del conjunt marroquí acapara gran part de les vendes.

Està previst que per al partit contra França, Marroc torni a jugar amb l’estadi del seu costat. «Sembla que estan jugant a Casablanca», feia broma un marroquí sobre l’ambient que es viu a Qatar quan juguen els Lleons de l’Atles. Per viure el partit contra Portugal, més de 2.000 aficionats van viatjar fins a Doha i després de la victòria, la companyia aèria marroquina va anunciar que tots els que volguessin podien canviar el seu vol de tornada gratuïtament per a després de la trobada de semifinals.

Subscriu-te per seguir llegint