La llegenda eterna

La llegenda de l’home del sac és una dels pilars fonamentals de la literatura i el cinema de terror de la modernitat. A vegades adopta una forma més realista, basada en les històries locals que l’han originat, i en d’altres se l’ha mostrat des d’una perspectiva sobrenatural que furga en els imaginaris més propers. Michael Myers i Jason Vorhees són les formulacions més populars de la llegenda, però al llarg de la història del cinema ha adoptat múltiples rostres i variacions. La més comuna, la de l’home d’origen incert que es dedica a segrestar nens en una comunitat rural presonera de les tradicions i les velles moralitats. A El hombre del saco, el cineasta Ángel Gómez Hernández (que fa tres anys va demostrar el seu bon domini del gènere amb Voces) proposa un híbrid de les dues línies narratives que han caracteritzat el monstre. Per una banda, apel·la a la mirada infantil, al folklore rural i al joc de miralls amb els casos documentats que han alimentat la llegenda, però per altra banda també aposta per expandir l’univers més fantàstic. Sigui com sigui, no hi ha dubte que el film es podria convertir en un dels èxits sorpresa de l’estiu, que ja que reuneix tots els ingredients per fer passar una (bona) mala estona a l’espectador.

Els protagonistes de El hombre del saco són tres germans que han vist com el seu trànsit a la vida adulta ha quedat marcat per sempre més per la mort sobtada del seu pare. Disposada a deixar enrere les ferides que ha provocat la seva pèrdua, la mare decideix emportar-se’ls a viure a un petit poble rural per provar de tornar a començar. Però hauran de fer front a un altre tipus d’horror quan descobreixen que els darrers mesos han desaparegut misteriosament moltes nenes i nens, i que els habitants ho atribueixen a l’home del sac. Els tres protagonistes voldran embarcar-se en una aventura per descobrir la veritat, trobant-se que la llegenda amaga una realitat encara més terrible de la que es podien imaginar.

Al llarg de 90 minuts molt ben aprofitats i amb aires de relat de Stephen King, Ángel Gómez Hernández es dedica a construir una història molt atmosfèrica i plena de referències als clàssics en què destaca la presència de Macarena Gómez, Manolo Solo, Claudia Placer, Lorca Prada, Lucas de Blas, Ruth Gabriel i Javier Botet.