L'Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que "la violència contra la dona -especialment l'exercida per la seva parella i la violència sexual- constitueix un greu problema de salut pública i una violació dels drets humans de les dones". El mateix informe alerta que "els costos socials i econòmics d'aquest problema són enormes i repercuteixen en tota la societat. Les dones poden arribar a trobar-se aïllades i incapacitades per treballar, perdre el seu salari, deixar de participar en activitats cotidianes i veure disminuïdes les seves forces per tenir cura de si mateixes i dels seus fills". Que es detinguin 600 persones l'any a les comarques de Girona per violència en l'ambit de la parella o que s'hagin presentat més de 10.000 denúncies en els últims anys ens ha de preocupar a tots. A més, onze dones han mort a Girona des 2008 per violència masclista. L'últim cas va succeir la setmana passada a Caldes, quan Dolores Pajares va morir degollada pel seu cunyat que, a més, va ferir la seva dona. Ens trobem davant xifres esgarrifoses, sense oblidar que es registren molts més casos que, per diferents circumstàncies, principalment pels temors que experimenta la dona, ni tan sols arriben a l'àmbit policial o judicial. Seria erroni pensar que la violència masclista s'ha multiplicat de cop i volta en els últims anys. És cert també, com afirmava diumenge a Diari de Girona la psicòloga Ester Mas que "la crisi agreuja el perfil del maltractador i fa que hi hagi més casos de violència". El que ha succeït els últims anys és que moltes dones han tingut la valentia de fer el pas endavant de denunciar els maltractadors. L'OMS recomana "promulgar lleis i formular polítiques que protegeixin la dona, que en combatin la discriminació i que ajudin a adoptar normes culturals més pacífiques". No és gens senzill, ni es pot resoldre d'avui per demà, però cal esmerçar-hi esforços.
