Glaciars a la baixa

Aquesta setmana s’ha celebrat la setmana de la mobilitat. Aprofitant l’excusa s’han organitzat diferents actes en una via molt important de la nostra ciutat, carrer Francesc Macià. Sis dies de tancament total des de l’avinguda dels Països Catalans fins al carrer Major, això ha produït molts problemes als veïns i, en conseqüència, a tots els comerços de la zona i voltants de l’esmentat carrer, essent les pèrdues econòmiques molt importants per al col·lectiu dels comerciants.

Diu, per part de la regidora de viabilitat, que tots estaven avisats i jo li dic que això és mentida ja que van ser notificats el dia anterior a la tarda amb uns petits cartells anunciant els actes. Al dia següent, a les 8 del matí ja estava el carrer bloquejat. Hi ha organitzacions de comerciants que no han estat comunicats ni avisats com la Federació Unió d’Empresaris de Salt, que aglutina més de 70 comerços del municipi, per poder comunicar als seus associats aquesta situació, per la qual cosa entenem que aquest era l’interès, no dir res i a veure què passa.

Jo pregunto qui es fa responsable de les pèrdues econòmiques produïdes pel tancament del carrer, la regidora de viabilitat i l’ajuntament, o ens diran que és culpa d’Europa per la setmana de la viabilitat?

Al balcó del nostre Ajuntament hi ha una paraula que tots compartim «Llibertat» i jo dic llibertat per dialogar, llibertat per informar, llibertat per decidir i no per imposar.

El Girona FC deu ser l’únic club esportiu en el qual fer malament les coses té la seva recompensa. I sí, dic recompensa perquè el senyor Joan Enric Cárcel porta tres anys més dels que li pertocarien al capdavant del club, sense que ningú de dins el critiqui, sense que ningú de dins escolti el clam popular dels abonats i, sense que ningú de dins li demani les responsabilitats que li pertoquen per no només arruïnar de mala manera el club, sinó també per hipotecar el seu futur.

El senyor Joan Enric, que en sap molt d’anglicismes i estudia paraules com «budget» o «big data» per les rodes de premsa, potser perquè així pensem que és més professional, té la meravellosa capacitat de viure en una galàxia molt llunyana de la realitat i creure que ha fet un bon mercat de fitxatges quan el que ha fet és tornar a deixar coixa la plantilla, desequilibrada, fitxar exjugadors i no fer tenir ni una mica d’il·lusió a l’afició.

Si realment aquest senyor està content, tal i com va dir en roda de premsa, del mercat de fitxatges que ha fet, tenim un problema molt gran, ja no només pel desastre que la temporada ens depara, sinó perquè aquest senyor té un llistó tan i tan baix que és capaç encara de fer-ho pitjor.

Aquest mercat té un denominador comú i són els noms de Corredera, Brugui, Villalba, Mamadou, Cristóforo, Couto o V. Gómez, jugadors els quals per poca cosa s’haguessin conformat en formar part de la plantilla. Llàstima que el «big data» veia millors els Aleix, Juncà, Sarmiento o Nahuel.

La informàtica també falla, i es veu que el director esportiu del nostre club fa tres anys que té l’ordinador avariat, fet que no li permet descobrir jugadors nous i bons.

Abans d’acabar, desitjar que aquests deu mesos de vacances que tindrà en Quique fins al proper mercat els gaudeixi, s’ho mereix, el nivell d’estrès al qual va estar sotmès durant tot l’estiu l’empara. Entengui’s la ironia.

El canvi climàtic és un fet que ja ningú no pot obviar. Trobar-se a Chamonix, tot contemplant el Montblanc, mentre t’hi vas acostant dins la cabina que et deixa dalt la muntanya, permet de veure com les altes temperatures viscudes allà aquest estiu van minvant ja sense aturall els glaciars i els racons de neu perenne. L’onada de calor afecta països gens acostumats a les altes temperatures.

El contrast amb episodis extrems en climatologia es va accentuant a mesura que seguim contaminant el planeta amb les nostres maneres de viure. Quant de temps ens resta per mirar de poder invertir, ni que sigui una mica, el procés?