Un país amb tant de patrimoni de tot ordre com és Catalunya ha contemplat amb goig com ha anat evolucionant el desig, la traça i l’esforç didàctic per a fer-ne la divulgació universal, que es pugui participar joiosament d’allò que ens pertany. Els vestigis i els resultats del pàlpit humà i cultural d’èpoques anteriors serveixen així per edificar l’actualitat, a partir del reconeixement de sentir-se portadors d’una torxa de relleus que passen ara mateix. El museu, com a institució, té la missió de conservar i mostrar tot allò que es considera venerable o interessant. Un museu és una mirada amb lupa a un punt concret, però després ha d’haver-hi una vista escampada, àmplia. Una determinada obra d’art pot ser mereixedora d’un museu exclusiu; però la història i la vida activa necessiten donar-se a conèixer en un altre lloc. Primerament el museu era estàtic; a la nostra infància un museu podia ser aquella vitrina plena de pols entre l’oblit i la desconsideració. Sortosament, la modernitat va irrompre degudament a l’institució museística, la va salvar, i avui tenim unes instal·lacions modèliques, actives i servicials, amb llum pròpia a la constel·lació de la cultura catalana.
L’època actual ha vist néixer un altre concepte, els «centres d’interpretació». Amb mirada ampla contemplen l’activitat total del territori, en l’espai i en el temps. A diferència d’un museu, un centre d’interpretació no és una col.lecció d’objectes o documents sacralitzats per la seva vàlua, singularitats i altres valors. Un centre d’interpretació mostra la producció humana i cultural d’una comunitat o territori, tant des de la seva geografia i valors naturals com de la seva història, relacions socials amb el medi, produccions, actualitat; aquí es reconeix el bategar quotidià d’aquesta part del país.
Com a exemples obligats podem visitar alguns centres d’interpretació a comarques gironines. I algú podria ja començar a imaginar aquell que ens falta a la ciutat de Girona. Heus aquí un recorregut per la realitat: els fars tenen el seu centre d’interpretació a les instal·lacions del far de Tossa. A Viladrau es pot interpretar el Montseny. Del món de la pesca ens informen al centre de l’Escala. A Sant Joan de les Abadesses s’interpreta el mite del Compte Arnau. La vida d’un monestir es pot viure a Ripoll. El centre d’interpretació de Sant Hilari Sacalm és dedicat a l’aigua. I d’altres.
A Sarrià de Ter hi havia un «Centre de visitants», del Consell Comarcal del Gironès. Tenia totes les traces d’un centre d’interpretació: comptava amb un audiovisual realitzat amb tota la perfecció, il·lustratiu del Gironès; el corresponent auditori, ample i còmode, per visionar-lo; una mostra-aparador dels productes d’alimentació propis de la comarca i corresponent punt de venda; un espai disposat per a exposicions d’art; un restaurant de gran preparació; tot ordenat i realitzat amb un disseny, senzillament, excel·lent. Però aquest Centre de visitants del Gironès es va clausurar. Era situat a Sarrià de Ter, avinguda de França, 221.
I arribem a Girona. Aquesta ciutat necessita un centre d’interpretació. Que ningú confongui aquest concepte amb una «oficina de turisme», on es facilita una informació urgent i breu, anava a dir de passavolant, et regalen una paraula amable i algun full informatiu; tot això sempre serà necessari i agraït. L’oficina de turisme de la Rambla de la Llibertat, a Girona, és esplèndida i és exemplar. Però «hem d’anar més lluny» (el Viatge a Ítaca no s’atura). A Girona li correspon un Centre d’interpretació de la mateixa ciutat, tan ben realitzat, disposat i atès com ho era el malaguanyat «Centre de visitants» del Gironès, a Sarrià de Ter.
