ACatalunya els primers excursionistes disciplinats són del segle XIX. El 1890 funden el Centre Excursionista de Catalunya, una manera i una oportunitat de tutejar-se amb la cultura, la llengua, les ciències, tot autèntic. A l’any 1920 ja hi havia a Catalunya 36 entitats excursionistes.

L’any 1946 l’editorial Alpina, de Granollers, comença la seva dedicació a editar els mapes necessaris per anar d’excursió, moltes vegades a cims no coneguts. La transcendència d’un mapa s’aprecia quan se’t fa necessari, d’aquí ve que el concepte mapa hagi penetrat tant en el llenguatge popular: es diu , per exemple, Maragall i Millet varen posar «L’Empordà» al mapa, i amb la mateixa naturalitat es diu que Verdaguer va posar el Canigó al mapa dels Països Catalans.

Alpina, subtítol «mapes-literatura-paisatge» és un llibre que obre el cor de la informació sobre l’empresa editorial responsable d’aquella feina necessària i feta a la perfecció, al servei d’una causa, l’excursionisme català: fer mapes.

Els mapes Alpina ja omplien motxilles, realitats, projectes, durant aquells anys de circumstàncies difícils, quan descobrir els camins de l’excursionisme era retrobar-se amb la Catalunya real. L’escala del mapa sempre és la convenient perquè puguis sentir-te acompanyat, apreciant masos, noms, petites referències, rieres, senyals que et donen el camí que busques. A més dels mapes que se’ns han fet històrics –i ja se sap, quant més rebregats, més estimats– Alpina ha editat llibres d’excursionisme, guies, i aquells anys 50 no eren pas de flors i violes per a editar en català : heus aquí que la guia Puigsacalm (1951) porta un estrambòtic Nihil obstat del bisbe de Vic, com una cuirassa protectora del text català de l’autor, Ramon Vinyeta.

Els excursionistes gironins amb uns quants anys saben molt bé de quins mapes estem parlant. Són els mapes que ens ensenyaven a planejar excursions, que ja eren desplegats en els mateixos vagons de fusta de l’entranyable tren d’Olot a Girona, com un avenç del que venia aquell dia, una tardor per fotografiar, l’estrena d’una gran motxilla, aquell àpat de formiga que esperava a la Font Tornadissa, per exemple. Aquella línia del tren d’Olot, (malaguanyada a partir del 1969), oferia una trentena d’excursions diferents. Editorial Alpina i el tren d’Olot podrien escriure un llibre de memòries conjuntament.

Alpina. Mapes, Literatura, Paisatge és un llibre indispensable, ben pensat i ben dissenyat, capaç de desvetllar grans records i reconeixements. La mirada sobre un paisatge sempre és plural, oberta. Alpina ens ensenya a ser oberts, en aquest cas sobre el paisatge de Catalunya. I d’aquesta pluralitat de mirades des de la pròpia personalitat ens en posa un exemple, que resulta divertit i contrastat : situem-nos a la muntanya de Montserrat que va inspirar així a Jacint Verdaguer: «Per veure bé Catalunya, Jaume primer d’Aragó puja al cim de sant Jeroni a l’hora que hi surt el sol: quin pedestal per a l’estàtua, pel gegant, quin mirador !»; en canvi, Josep Pla, mirant la mateixa muntanya, des de l’aire, hi veu «un plat de menuts de gallina monstruosos.»

Una mirada als orígens, com fa Alpina amb el nou llibre, se situa en aquella línia humanística que ja proposava Antoine de Saint-Exupéry: «L’essencial és que resti en algun lloc allò que has viscut. I la festa de la ciutat. I la casa dels records. L’essencial és viure pel retorn.»

Editorial Alpina fa 75 anys que posa Catalunya al mapa. Moltes felicitats.