S’anuncia ben oficialment que les obres de l’enllumenat de la Devesa de Girona podrien iniciar-se abans d’acabar aquest any 2022. Si encendre un llum, al peu de la lletra, significa sortir d’alguna foscor o mancança, tractant-se de la Devesa de Girona ens afanyarem a carregar totes les piles d’una gran esperança. Els gironins sempre esperem alguna resurrecció del parc. La Devesa ha sigut soferta, al llarg del temps, i està feta a les deixadeses. (Només un exemple: l’escriptor, acadèmic i crític José Francés és qui va treballar i obtenir per a la Devesa de Girona el títol de Jardín Artístico Nacional, any 1943, i a Girona mai s’ha fet constar cap reconeixement visible envers aquella personalitat).

A la Girona actual, possiblement, les indiferències envers la Devesa són falses. La claror és un recomençament, que sempre és esperat, per bé que sigui calladament.

Tot esperant el solemne clic de l’interruptor elèctric, bé podríem començar de pensar altres guspires, petites enceses, desitjos per a la nostra Devesa. Recordem molt bé que els Reis Mags enguany han fet a Girona el magnífic regal del campament reial al Camp de Mart, diguem-ho clar, ens han portat la «descoberta» popular d’aquell espai. I els Reis Mags tornaran: podem anar preparant el fanalet dels projectes… Els gironins podem observar que la Devesa té uns passeigs que travessen i marquen les diverses zones del parc; és un conjunt de vuit passeigs, dels quals només un té nom oficial, el passeig de la Sardana, des de ja fa uns quants anys; dels altres set n’hi ha un que els gironins el teníem mal anomenat, el passeig Central, que mai no ha sigut central. Actualment quan s’ha de mencionar algun d’aquests passeigs sembla l’anunci d’un joc de gimcana: es parla d’un «vial principal de la part dreta del passeig de la Sardana» o bé d’«aquell passeig entre l’Auditori i el passeig de la Sardana», i demés enigmes.

La categoria de la Devesa –la nova Devesa, comencem-ho de dir– hauria de tenir tots els passeigs ben retolats. L’any 1968 un gironí il·lustre, Joaquim Pla Cargol ja havia exposat aquest desig en el diari Los Sitios, número extra de Fires, i sembla que no va tenir més transcendència.

Els noms dels passeigs podrien ser escollits entre els literats que, al llarg dels millors temps de la Devesa, varen fer sortir Girona als mapes, tot lloant els nostres arbres monumentals. Ara es tractaria de retre’ls-hi un homenatge. Selectiu, és clar. El molt recordat escriptor Narcís-Jordi Aragó va investigar i publicar en diverses obres seves un aplec antològic referent al patrimoni cultural gironí, amb la Devesa com una gran presència: resulta que són 36 els autors de textos referents a la Devesa de Girona (enregistrats per Narcís-Jordi Aragó fins a l’any 1995 ). La Comissió del Nomenclàtor de Girona, amb els seus consultors, tindria doncs el goig de poder escollir i determinar quins autors mereixen l’honor de ser gravats a unes esteles, molt boniques i molt sòlides, que donarien nom als passeigs que té la Devesa a punt de batejar. Posats a encendre el fanalet dels desitjos, a cada estela, junt amb el nom del literat, caldria que hi figurés una selecció d’aquell seu text que li ha fet merèixer la distinció. Procurar noms i lletres per a la Devesa ha de moure sensibilitats engrescades en els àmbits de la recerca literària, la gestió artesanal i una realització d’alt disseny.