És difícil imaginar-se que els veïns dels carrers que formen el barri de Gràcia, de Barcelona, volguessin traslladar la seva Festa Major, per exemple, al Port Olímpic d’aquella ciutat, per poder estar ells més tranquils, sense aquella multitud visitant que solen tenir, i així estarien més fresquets a la vora del mar. Eh que no? És que les arrels formen part del treball cívic, ancestral i popular, que va amb l’ànima de la mateixa festa, que esdevé patrimonial.
Fins aquí, aquest primer paràgraf –amb aire de caricatura i tot– s’ha de justificar perquè s’escolten tambors llunyans que toquen per una certa «reforma» entaulada sobre Temps de Flors. Ara que les flors protagonistes comencen de ser poncelles, serà bon temps d’opinió sobre aquells dies de maig que ens donen tant de goig i col·laborar amb el gota a gota del criteri ciutadà.
D’entrada cal reconèixer que durant uns anys l’àmbit territorial de Temps de Flors/Barri Vell havia estat desordenat quant a circulació de visitants. Mai s’havia donat la xifra dels visitants que es rebia, era impossible fer-ne el recompte i acabàvem dient que era una multitud i aquesta, ben real i en creixement, creava situacions serioses i possibles gravetats al veïnatge.
Però per la passada edició de Temps de Flors, any 2021, vàrem poder veure una ordenació molt intel·ligent del trànsit pel recorregut; cal pensar que la normativa vigent per causa de la pandèmia va obligar seriosament a l’ordenació del sentit únic de visita a l’àmbit del Barri Vell, una mesura que va ser molt agraïda, eficaç i que caldria conservar.
Els residents i els comerciants del Barri Vell tenen tot el dret i han de tenir tot el suport quan demanen respecte per no ser envaïts per unes allaus de visitants que havien sigut incontrolades.
Per altra part algú ha començat de dir que s’hauria de «trasplantar» algun plançó de Temps de Flors a altres barris de Girona, fent-los-hi arribar algun reflex de l’esplendor ben guanyat. Alerta. El Barri Vell té una personalitat física i monumental molt definida. És aquí on va néixer Temps de Flors i hi ha crescut fa més de seixanta anys. Aquest paisatge cultural no es pot desarrelar. El visitant ens arriba per a contemplar-lo aquí. Un muntatge floral no serà el mateix si es presenta a un recinte de claustre medieval que si es penja, per exemple, a unes escales mecàniques de l’estació de l’AVE o a un fanal anònim del barri de l’Eixample. Si els altres barris de la ciutat se senten menystinguts poden pensar que cada sector de la ciutat té una personalitat determinada, unes possibilitats particulars, i això fa que, per exemple, quan venen les Fires de Girona l’atracció de la noria no es pot instal·lar a la placeta del Correu Vell. La setmana de Temps de Flors pertany al Barri Vell. És patrimonial.
Quan encara són poncelles, les flors esperen bones reflexions. Una història com Temps de Flors mereix molta estimació i fidelitat, una bústia de participació, tot pensant en la circumstància del lloc, aquest lloc ben determinat.
Per acabar, podem aportar un suggeriment molt concret, recollit d’uns bons gironins: aquells dies el circuit podria obrir al visitant de l’església de Sant Martí, seminari, l’anomenada capella de la Immaculada i poder-hi admirar una obra d’envergadura i molt desconeguda del recordat escultor Domènec Fita: és un conjunt de sis àngels, treballats al ferro. Fins aviat, Temps de Flors.
