Rufián fa un favor a Junts

Poc abans dels fets de l'octubre de 2017 un amic meu independentista amb qui debatíem el futur del procés em va explicar que ell sabia que s'estaven mantenint contactes amb serveis d'intel·ligència estrangers per, arribat el dia de la proclamació, donar suport a una Catalunya escindida d'Espanya. Tenia contactes a diversos nivells i havia participat en algunes reunions que dirigents d'Esquerra i Junts mantenien amb ciutadans que volien conèixer quin era l'estat de les coses. Eren aquelles trobades que servien per afirmar que estava tot a punt i que les estructures d'estat havien superat la fase de preparació. Un dels arguments que s'utilitzaven eren unes suposades gestions en l'àmbit internacional per ajudar a crear la sensació que hi hauria suports suficients des de l'exterior.

El meu amic no em va parlar mai de relacions amb Rússia -la que en aquella època i des de feia anys ja era la Rússia de Putin-, sinó que va dir que s'havia treballat especialment amb Israel i els Estats Units. No sé què hi havia de realitat en aquella història, però la vaig explicar al meu entorn més immediat i ningú se la va creure. Era l'època en què l'exsenador Santiago Vidal corria de poble en poble «exagerant» -va admetre ell- la feina que havien fet partits i govern i que li va comportar la pèrdua de l'escó.

Els del partit hereu de l'antiga Convergència s'han enfadat, i molt, amb el diputat d'ERC

També es va parlar de Rússia en el seu moment. Junts, els implicats directament amb trobades amb persones properes al Kremlin, sempre van qualificar aquelles informacions de fake news. Ara, quan diaris com El Periódico han posat al descobert amb tot luxe de detalls els contactes, insisteixen en el fet que són notícies falses, tot i que al mateix temps admeten que es van produir. Ho va fer la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, a SER Catalunya i un dels principals implicats en la història, el cap de l'oficina de Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, a RAC1. Haurien d'aclarir-se: o és una fake o no ho és. No val defensar una cosa i la contrària en pocs segons de diferència. La seva «sort» és que la mentida, en política, no castiga.

Els del partit hereu de l'antiga Convergència s'han enfadat, i molt, amb el diputat d'ERC, Gabriel Rufián, per haver comparat els que van establir relacions amb la Rússia de Putin amb James Bond. És veritat que Rufián no pot evitar actuar com si estigués en una xarxa social. També ho és que no fa res improvisat, encara que ho pugui semblar. Les declaracions del republicà estaven estudiades i pactades amb els dirigents del partit. Volien tapar el desgavell que té el conseller d'Educació, Josep González Cambray? No ho sé. Potser si, tot i que també va fer-los un favor ajudant a diluir una miqueta l'hemorràgia dels contactes amb els russos.

Si cada vegada que algú d'un dels dos partits llença un improperi contra l'altre hagués d'intervenir a la Cambra, la institució quedaria paralitzada

I ja vam tenir servida l'enèsima crisi entre els dos socis de govern. Junts va sortir en tromba contra Rufián, a demanar explicacions a Esquerra i sol·licitar una compareixença del diputat al Parlament. Si cada vegada que algú d'un dels dos partits llença un improperi contra l'altre hagués d'intervenir a la Cambra, la institució quedaria paralitzada. No passarà res, com no ha passat en cap de les anteriors disputes públiques entre els socis, ni tampoc en les futures. Arribarem a unes noves eleccions catalanes, sospito que després d'esgotar la legislatura, i serà aleshores quan se solucionarà, o no, el conflicte. Veurem.

Mentrestant ens entretenim amb les declaracions i contra declaracions d'uns i altres i ens informem d'allò que va passar ja fa uns quants anys, quan algú pretenia establir certes relacions amb Rússia per obtenir suports a la independència de Catalunya. Podem estar-hi d'acord o no, podem discutir i debatre si era lícit o no, però almenys tenim la informació, independentment del fet que Putin hagi decidit envair Ucraïna. El 2017 a Putin no li interessava Catalunya, potser sí desestabilitzar Europa i tothom sabia qui era. I encara que hi hagi gent que s'hagi sorprès de la guerra que ha iniciat, el president rus mai s'ha amagat darrere una careta. Era només qüestió de temps que passés el que ha passat.