Feia temps que no veia tanta unanimitat com la que ha existit en el suport al mètode Salvador Balliu de fer fora uns okupes destral en mà. El 94% dels participants en una enquesta de l’edició digital del Diari de Girona considerava que l’alcalde de Caldes havia actuat correctament. I el nombre de votants era elevat: més de 10.000 persones, de les quals 9.749 defensaven el sistema de la destral. Lamento nedar una vegada més a contracorrent, però continuo pensant que si els polítics ens animen a prendre’ns la justícia pel nostre compte, estem al llindar de la fi de l’estat de dret. El populisme, cada cop més estès, acabarà dominant el món en perjudici de les democràcies liberals.
Salvador Balliu no és un ciutadà anònim que arriba a casa seva, es troba l’habitatge ocupat i que sap que, si denuncia, pot estar al principi d’un llarg procediment judicial. D’antuvi, a Balliu el va avisar la seva policia municipal, privilegi que no està a l’abast de tothom. Tinguem-ho en compte. I Salvador Balliu fa anys que ostenta càrrecs polítics: tinent d’alcalde entre 1995 i 2003, cap de l’oposició entre 2007 i 2011, i alcalde de Caldes de Malavella des de 2011. També és president del Consell Comarcal de la Selva. I ho ha estat sempre per Convergència/JxCAT, un partit que ha governat Catalunya gairebé ininterrompudament des de la recuperació de la Generalitat. I, fins que va perdre el senderi amb el procés, era decisiu en l’aprovació de lleis a les Corts espanyoles.
És a dir, Salvador Balliu no és ni un ciutadà anònim, ni un subjecte passiu de la política. És un polític actiu d’un partit que hauria pogut influir a millorar unes lleis que afavoreixen l’ocupació d’habitatges amb absoluta impunitat. La gran majoria de les principals lleis d’aquest país, estatals o autonòmiques, han comptat, fins fa poc, amb l’aprovació de Convergència (ara JxCat). ¿Algú creu que és dissuasòria per a l’infractor una llei que diu que «qui ocupi, sense autorització deguda, un immoble, habitatge o edifici aliens que no constitueixin morada, o s’hi mantingui contra la voluntat del seu titular», només serà castigat amb la pena de multa de tres a sis mesos, quan el més probable és que l’infractor al·legui insolvència? Que la policia només pugui entrar sense ordre judicial si els ocupants porten dintre de l’immoble menys de 48 hores, és carregar-se la propietat privada que ens ve heretada del dret romà. El problema és, una vegada més, la hipocresia política i posar en el mateix sac les ocupacions «professionals» i els desnonaments de persones vulnerables. Els principals partits polítics, que massa sovint han claudicat davant formacions antisistema, són els responsables que no existeixi una llei clara, contundent, i que defensi els principis més elementals de la propietat privada. Els problemes d’una societat democràtica es resolen legislant, no agafant-se la justícia pel seu compte.
La destral amenaçadora de Salvador Balliu és el triomf del mètode Jesús Gil y Gil a la ciutat de Marbella, que li va proporcionar uns grans rèdits electorals en forma de majories absolutes. Amb Balliu, passarà el mateix. Aquell populisme de manual quedava limitat a Marbella; ara és d’ús corrent, sobretot a Catalunya. L’últim exemple ens l’ha proporcionat aquesta setmana el vicepresident de la Generalitat, l’ínclit Jordi Puigneró, el qual ha aplaudit la vaga de pagament a rodalies que promou un col·lectiu anomenat Batec, com si la cosa no anés amb ell, quan la Generalitat és la titular del servei. Catalunya, i sobretot la província de Girona, lidera les ocupacions d’habitatges a tot Espanya. Mentre a Girona (cert que hi ha moltes segones residències), la taxa és de 112 per cada 100.000 habitants, a Madrid és de 19,8 i en algunes províncies es mou entre el 2 i el 4%. No és casual en el país del populisme i la vulneració de les lleis. Això sí, que no els toquin casa seva.
