Diari de Girona

Diari de Girona

Jordi Xargayó

La professora Rosina Lajo

Un dels feministes professionals de la política gironina recordava dijous els quinze anys de la mort de Lluís Maria Xirinachs. Malgrat formar part d’un partit que es defineix com a feminista, no va tenir cap record per la primera gironina que fou diputada després de la dictadura franquista, Rosina Lajo, que va morir dimecres als 90 anys. De fet, no he llegit cap tuit ni cap missatge d’aquestes feministes de saló lloant una dona que fou pionera en tantes coses, una dona culta, intel·ligent i molt preparada. I, sobretot, molt sensata: «El Brexit i l’independentisme són dues grans tragèdies d’Europa», va manifestar a Laura Fanals al Diari de Girona el 2018, en una de les últimes entrevistes que va concedir.

Rosina Lajo va ser una de les 21 dones diputades (menys d’un 6% de la Cambra) que l’any 1977 van formar part de les primeres Corts democràtiques. Un privilegi, com ella recordava en més d’una ocasió: «Mai oblidaré el primer dia de les Corts, quan van arribar Alberti i la Pasionaria. Allò significava que ens podíem pacificar». I així va ser, per molt que ara n’hi hagi que vulguin tergiversar la història pels seus propis interessos.

Però Rosina Lajo no va trigar massa temps en adonar-se que la política professional no estava feta per a persones intel·lectualment independients: «Quan vaig arribar al Congrés i vaig veure que havia de votar d’acord amb el que deia Peces-Barba vaig pensar que no era la persona adequada», havia explicat en diverses ocasions. Va marxar sense rancúnia, orgullosa d’haver participat en un moment històric com van ser les Corts Constituents. La política va perdre un gran valor i centenars d’alumnes gironins van recuperar una gran professora fins la seva jubilació, l’any 1996. Va tenir l’honor de jubilar-se essent directora del seu institut de sempre, el Jaume Vicens Vives.

Era tanta la passió que posava en les seves classes que, en un determinat moment de la meva vida, breu, certament, em va fer dubtar entre la meva vocació periodística o estudiar Història. Persones que la van tractar molt de prop ja feien un precís retrat de Rosina Lajo dijous en aquest diari, però com a ex alumne seu (entre 1973 i 1975, quan encara no havia passat fugaçment per la política), voldria testimoniar que la seva passió com a professora i el seu mestratge ens va contagiar a molts alumnes l’interès per la Història. Gràcies, Rosina.

Compartir l'article

stats