Quiosc

Diari de Girona

Jordi Xargayó

Laura Borràs és el retrat del Procés

Mig any després dels atemptats de l’11-M a Madrid, l’expresident del Govern, José María Aznar, manifestava que «la hipòtesi d’ETA augmenta amb el pas del temps». Dos anys més tard, rematava: «Els atemptats de l’11-M no només van ser atacs islàmics». I Mariano Rajoy, també expresident del Govern, denunciava un any després de la massacre d’Atocha que «el PSOE no pot tancar la comissió de l’11-M, llevat que vulgui tapar alguna cosa». El mateix Rajoy insistia poc després: «Zapatero està amagant coses molt importants als espanyols». El PP i el diari El Mundo han fomentat la teoria de la conspiració o sigui que ETA era al darrere dels atemptats, durant anys.

Cap diferència amb el que van manifestant destacats dirigents independentistes, la majoria vinculats a JxCAT, sobre els atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils. A Catalunya, a més, tenen els altaveus dels mitjans de comunicació públics i alguns de privats fortament subvencionats. Carles Puigdemont: «El millor homenatge que podem fer i el millor respecte que podem tenir envers les víctimes i les seves famílies és saber tota la veritat. No és just, ni humà negar a les víctimes el dret a saber». Joaquim Forn: «Cinc anys després, encara hi ha massa interrogants que l’Estat no desvetlla». Josep Rull: «Els dubtes que encara hi ha no poden deixar d’interpel·lar-nos». Laura Borràs: «Encara hi ha qui impedeix saber què va passar». Podríem afegir a la llista l’alcalde de Ripoll, Jordi Munell (JxCAT), un dels impulsors de la teoria conspirativa.

Espanya és l’únic país en el qual s’ha qüestionat l’autoria d’atemptats amb el segell islamista. Uns són nacionalistes catalans i els altres nacionalistes espanyols, però per conservar el poder són capaços de tot. A JxCAT encara tenen la barra de fer veure que s’esquincen les vestidures perquè Laura Borràs, la seva presidenta, va donar suport al grup de persones que va rebentar el minut de silenci pels atemptats de fa cinc anys. Què esperaven que passés després de tant de temps de fomentar la falsa teoria de la conspiració, després d’anys de difondre falsedats i mentides? Qui sembra vents, recull tempestes.

Laura Borràs no és cap intrusa, és el viu retrat d’una dècada de Procés, un engany continu, una falsedat permanent. Ella encarna el Procés de debò. Aquesta setmana, ha demanat ajut econòmic per un mosso d’Esquadra, Albert Donaire, un friqui de Twitter que, en qualsevol país normal, no podria ser policia, perquè és un perill. A l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, li ha faltat temps per secundar la proposta. Quan Laura Borràs va ser elegida presidenta del Parlament, tothom sabia qui era i com actuava. No només ja era investigada judicialment, sinó que tothom havia llegit els correus electrònics sobre els contractes fraccionats d’un dels seus amics de l’ànima, un narcotraficant. I tothom coneixia que s’estava aprofitant del seu privilegi d’aforada saltant de Parlament en Parlament per provocar que el seu cas anés canviant de jutjats (primer un d’ordinari, després el Suprem i finalment el TSJC) per poder ser elegida presidenta del Parlament, blindar-se personalment i garantir-se una jubilació daurada quan li arribi l’edat, que d’això va el procés independentista.

Amb tots aquests antecedents, Laura Borràs va ser investida presidenta del Parlament amb els vots independentistes d’ERC i la CUP, igual que tres anys abans també van decidir que un altre inútil que passava per allà, Quim Torra, fos president de la Generalitat per satisfer la voluntat del processista major, Carles Puigdemont. La decadència de Catalunya no s’ha fet sola. Posar-se ara les mans al cap pel suport de Borràs als defensors de les teories conspiratives i rebentadors de minuts de silenci per uns atemptats terroristes és pura hipocresia quan la vas votar coneixent qui era i com era. Algú em pot dir una millora social, econòmica, empresarial, cultural, una sola, a Catalunya aquests últims deu anys? Res canviarà mentre no s’admeti la farsa de l’última dècada.

Compartir l'article

stats