Aquests dies ens hem trobat amb la darrera excusa del PP per no acordar la renovació del poder judicial i el Constitucional. El primer acord es va frustrar quan un senador del PP va filtrar que havien aconseguit controlar el Suprem per la porta del darrera. Després l’excusa va ser que primer s’havia de reformar la forma d’elecció dels vocals i ara és la possible reforma de la sedició. Al mig hi va haver l’acord firmat per Casado que Feijóo ha reconegut que coneixia però no va complir. Recordo: 1) La forma d’elecció dels vocals vigent va ser aprovada pel partit popular i amb ella s’ha fet més d’una elecció, no deu ser tan dolenta, 2) Avui hi ha majoria conservadora als dos òrgans cosa que no es correspon amb la voluntat democràtica i moltes decisions tenen un biaix conservador. Per exemple, segons els tribunals la responsabilitat pel frau dels ERE, el mètode de repartició de subvencions aprovat pel parlament andalús, és dels Presidents Chaves i Griñán (tot i reconeixent que no es van enriquir personalment) mentre que pel finançament irregular del PP ni Ma. Dolores de Cospedal ni l’ex-president M. Rajoy (tots dos van cobrar sobresous) tenen responsabilitats i 3) Complir la Constitució no és una cosa que un pugui deixar de fer a conveniència. El que fa el PP amb la renovació del poder judicial és saltar-se la Constitució, una cosa tan greu com el que van fer els líders catalans el 2017. Fins i tot el PNB s’ha indignat. Serà que Feijóo vol continuar controlant la justícia fins i tot a risc d’inconstitucionalitat?

L’excusa de Feijóo, la reforma del delicte de sedició, coincideix sospitosament amb la campanya de la ultradreta i Díaz Ayuso per intentar boicotejar l’acord sobre el poder judicial i de passada fer campanya contra la revisió d’aquest delicte. Com ha dit la premsa sembla que Feijóo no ha sabut resistir a les pressions. Personalment em costa entendre la posició del PP en aquest tema relacionat amb les condemnes als dirigents catalans. Per una part demanen endurir les penes i defensen que s’ha d’aconseguir castigar als fugats, la qual cosa suposa obtenir la seva extradició. Per l’altra hem constatat que sense una homologació del delicte de sedició als codis penals dels altres països europeus això està resultant difícil sinó impossible. Ningú al PP diu com resoldre aquesta contradicció.

I arribem a la gran pregunta, quin és el programa del PP per a Catalunya? Què faria el PP, si governa, per «resoldre» el contenciós català? No sóc capaç d’aventurar cap resposta perquè no he trobat cap document que respongui a aquesta pregunta. Crec que Feijóo, com Casado o Rajoy i fins i tot Aznar, no tenen idees, sols defensen mà dura i inflamar. Saben que això comporta que continuïn essent irrellevants a Catalunya però pensen que això ja els dona vots en altres CCAA i es conformen. Feijóo creu que té consolidats els vots propis del PP i els de la majoria d’ex-votants de Ciutadans i ara es llença a captar els de Vox. Per contra, molts creiem que el PP només serà una alternativa de govern creïble a Espanya el dia que no sigui irrellevant a Catalunya, quan tingui una estratègia creïble per a Catalunya. Recordin a més a més que, com en tants altres casos, els socialistes van donar suport a Rajoy quan va aplicar el 155 i avui el PP es dedica simplement a posar pals a la roda. La pregunta del President Sánchez sobre si Feijóo prefereix la situació actual o la de 2017 és plenament vigent.

No parlaré de la política espanyola on el PP ha passat de votar els primers estats d’alarma al començament de la pandèmia a un Feijóo que torna a insinuar que el govern és il·legítim, està disposat a pactar amb Vox i ni tan sols s’atreveix a desmentir-los quan el vice-president de Castella i Lleó afirma en seu parlamentària que Sánchez i els socialistes són una banda criminal. Parlaré del PP a Europa. Deu ser l’únic partit que no defensa el govern del seu país a Europa.

Va ser Casado qui va anar a Europa a dir que s’havien de posar més condicions a Espanya per retardar l’arribada dels fons europeus de recuperació, va arribar a insinuar que el govern espanyol no era de fiar. La Comissió europea per boca de la Presidenta Úrsula von der Leyen, ha repetit manta vegades que el govern espanyol està fent bé les coses però encara fa pocs dies en la visita de Feijóo a Brussel·les va intentar tornar a desprestigiar el govern espanyol. Va passar amb l’impost a les elèctriques que Europa va implantar pocs dies després amb el suport del PP europeu. Ha passat amb l’excepció ibèrica que Feijóo va menystenir i avui és la base sobre la que Úrsula von der Leyen (del PP europeu) intenta teixir un acord europeu per topar el preu de l’energia. Això per citar només els dos casos més rellevants.

Aquests dies hem tornat a veure la crispació al PP de Feijóo, he recordat el meu director de tesi que quan un fill cridava li deia «que pocs arguments deus tenir que necessites cridar per defensar-los». Doncs això, el PP de Feijóo crida perquè no té arguments per no pactar la renovació del poder judicial o no donar suport al govern en temes com les mesures per apaivagar els efectes de la guerra o l’elevat preu de l’energia. I que consti que donar suport al govern en aquests temes li permetria fer millor oposició perquè temes importants com l’atur juvenil o la baixa execució de fons europeus si que poden ser criticats. Feijóo està demostrant que no és de fiar, simplement diu no a tot en comptes d’estudiar els temes i decidir a què donar suport i a què no.