Al camp de l’Atlètic de Madrid, Jan Oblak va salvar dos gols i el porter del Girona, Juan Carlos, en va regalar un. Les dues primeres aturades de gol del Girona no van arribar fins a la dotzena jornada: Gazzaniga, al Bernabéu (a Marco Asensio i Rodrygo). Dues jornades abans, Michel havia frenat la sagnia de gols en contra canviant el porter (Paulo Gazzaniga per Juan Carlos) i modificant el sistema defensiu (dos centrals amb David López i Santi Bueno). Sap greu per Juan Carlos, molt correcte les tres temporades anteriors (la millor va ser la 2020-21) i un excel·lent professional, però a la pretemporada el club va deixar clar, o així ho vam entendre tots, que l’objectiu era fitxar un porter de més nivell per ser titular.
El problema va raure en la mala gestió durant l’estiu, fins al punt d’haver d’esperar a l’últim dia del mercat, amb tres jornades de lliga disputades, per fitxar Gazzaniga i Toni Fuidas. Cap d’ells era la primera opció, ni la segona, ni… La pretensió inicial era Diego López, amb 41 anys! S’hauria repetit l’error que es va cometre l’any del debut a Primera amb el fitxatge de Gorka Iraizoz: 36 anys. Dos porters amb una gran trajectòria, als quals ja se’ls havia passat l’arròs. Diego López només ha jugat un partit amb el Rayo.
A l’estiu, tothom està pendent dels davanters que fitxarà el seu equip. Amb el porter, gairebé ningú hi pensa, quan es tracta d’una posició fonamental en un equip. Tant o més que el davanter golejador. Tothom recorda Migue com l’heroi de l’últim ascens del Girona a Segona A, per haver marcat l’únic gol contra el Ceuta; molts menys recorden que el porter Rafa Ponzo va evitar-ne un en el temps afegit o que, en l’anterior eliminatòria, havia aturat un penal al Barakaldo a quinze minuts del final que podia haver deixat l’equip gironí sense l’ascens. Per contrapartida, estic gairebé convençut que el Girona hauria pujat a Primera la temporada 2012-13, la de Rubi a la banqueta, amb un bon porter. Dani Mallo, i no només per aquelles anòmales actuacions contra Xerez i Vila-real, no tenia suficient nivell.
Tinc la impressió que la porteria no ha sigut mai un lloc prioritari a l’hora de confeccionar la plantilla del Girona des de l’ascens a Segona A, ni abans, ni ara. I la prova és que han passat molts porters aquests últims quinze anys: Ponzo, Dani Mallo, Jorquera, Santamaría, Becerra, René, Bono, Gorka Iraizoz, Riesgo, Juan Carlos, Muric, Ortolà… I alguns (Palatsí, Parreño) que, amb un Becerra insubstituïble, només van jugar a la Copa del Rei. Em quedo amb dos d’aquesta llarga relació: Rafa Ponzo i Isaac Becerra. Potser no han sigut els millors que han passat per Girona, però sí els que van oferir més rendiment i seguretat. Ponzo va participar en el doble ascens de Tercera a Segona A, categoria en la qual va ser el titular fins aquell misteriós partit al camp de l’Hércules. Becerra va ser indiscutible al llarg de tres temporades seguides, amb dues promocions d’ascens a Primera. La temporada 2015-16 va ser el menys golejat de la categoria (28 gols), l’única vegada que ho ha aconseguit un porter del Girona des que juga a la Lliga Professional.
I Bono?, es preguntarà algú. El Bono del Sevilla no és el del Girona. Aquí, no em va convèncer mai, com tampoc convencia al seleccionador del Marroc el francès Hervé Renard (l’actual tècnic de la sorprenent Aràbia Saudita), que en el Mundial de Rússia va preferir Munir, que jugava amb el Numancia a Segona A, abans que Bono. Només cal recordar que l’any de l’ascens a Primera, no va ser el titular indiscutible (es van repartir els partits amb René, 21 cadascun) i que la temporada del debut a Primera el club va fitxar Gorka Iraizoz amb la intenció que fos el titular. De fet, el Sevilla va incorporar-lo com a segon porter. No va explotar fins que, a causa d’una lesió del txec Vaclik, va ser el titular a la fase final de l’Europa League del 2020. En un reportatge publicat el 16 de febrer de 2021 al diari El País, Julen Lopetegui i Monchi, entrenador i director esportiu del Sevillla, ambdòs exporters, explicaven la clau de la transformació de Bono al Sevilla: «Bono és molt bo, però no s’ho creia. Li mancava confiança. Quan ha fet aquest pas és un porter top», explicaven. Tots dos van treballar l’aspecte mental amb Bono. «És intel·ligent, aplicat i treballador. La seva gran mentalitat està donant fruits», afirmaven.
Després de l’aturada mundialista, veurem si Gazzaniga, que va arribar de rebot, manté la seguretat a la porteria que ha ofert en els seus primers quatre partits. I Fuidias, amb 21 anys, sembla una bona aposta de futur.
