Un vaga de metges amb rerefons polític

Segons un informe de l’Associació Estatal de Directors i Gerents en Serveis Socials, Catalunya va ser la penúltima comunitat autònoma en inversió en Sanitat l’any 2021 amb 1.246 euros per habitant, només superada per Madrid, amb 1.170. La inversió d’Astúries va ser de 1.941 euros i la d’Euskadi de 1.897. La mitjana de tot Espanya, 1.578 euros. Catalunya també suspèn en serveis socials, com ho fa en la majoria d’indicadors del món sanitari des de fa temps. Aquest informe també indica que la majoria de comunitats autònomes han incrementat el pressupost sanitari després de l’emergència de la Covid. Només Madrid, Múrcia i Catalunya van registrar una despesa més reduïda el 2021 que el 2019. Catalunya, en canvi, és la comunitat que més inverteix en la seva televisió autonòmica, amb 300 milions d’euros anuals, seguida d’Euskadi, amb 172, i Andalusia, amb 153 milions.

Per tant, de motius per convocar una vaga de metges en sobren, com també en la resta de sectors vinculats al món sanitari. Tenim una atenció primària saturada. Les condicions laborals i salarials de la majoria dels metges no es corresponen a la seva responsabilitat professional (els deleguem l’atenció de la nostra salut, que és el més preuat de la vida), ni a la seva formació: deu anys de carrera en quasi totes les especialitats mèdiques. La majoria dels metges tenen uns salaris inferiors amb relació a altres professions que també depenen dels pressupostos públics i sobretot als centenars d’assessors que tenen les nombroses institucions públiques del país (Generalitat, diputacions, ajuntaments i consells comarcals), la majoria dels quals no tenen ni ofici ni benefici, i ni tan sols se sap quina és la seva ocupació real.

Ara bé, la pregunta que em faig és perquè precisament es convoca una vaga de metges ara, quan durant molts anys el Sindicat de Metges ha mirat cap a un altre costat. És curiós que l’única vaga de metges de debò celebrada fins avui data de l’any 2006, quan governava el tripartit de Pasqual Maragall. Ha plogut molt des de llavors. En aquella època, segons els estudis anuals que elabora la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública, Catalunya figurava entre les quatre primeres comunitats de l’Estat amb millors serveis sanitaris. Des de fa anys, sobretot des de les retallades del tàndem Artur Mas-Boi Ruiz, figura entre les més endarrerides: l’estudi corresponent a 2022 la situa en la penúltima posició. En canvi, des de la presidència de Pasqual Maragall, les vagues convocades han sigut simbòliques, d’escassa transcendència. Quan es van aplicar les brutals retallades a la sanitat catalana entre 2011 i 2012, van passar-hi de puntetes, sobretot a partir de l’esclat del Procés.

Curiosament, la convocatòria de vaga ha arribat quan JxCAT acaba de sortir del govern i ja no ostenta la Conselleria de Salut. No sé, però, malpensa i encertaràs, segons la dita. Ignoro si Manel Balcells és o serà un bon conseller, però, caram, li van anunciar una vaga quan només feia cinquanta dies que ocupava el càrrec. Ni li han respectat aquells cent dies de gràcia, que eren un pacte tàcit a la política des de Franklin Roosevalt. Home, podien haver-li donat una mica de marge, o esperar a veure quines prioritats establia per a la sanitat catalana en els pròxims pressupostos, si aquests acaben tirant endavant.

És clar que quan recordes que als responsables del Sindicat de Metges els va faltar temps per anar a complimentar Carles Puigdemont a Waterloo, o que el 25 d’octubre de 2017 van emetre un comunicat expressant «el nostre rebuig absolut a la decisió del Govern espanyol d’aplicar l’article 155. Aquesta decisió mostra el menyspreu a les nostres institucions i posa en risc la convivència democràtica i pacífica de Catalunya», arribes a la conclusió que la principal finalitat dels dirigents del Sindicat de Metges és política, i ara, amb l’independentisme dividit, l’oposició es fa, bàsicament, des de JxCAT. A Catalunya fa temps que està tot controlat, i ningú no mou un dit sense treure’n profit.

Subscriu-te per seguir llegint