Vora, vorera

Darrerament s’ha posat de moda a Girona el mot «renaturalitzar» que, per cert, no he sabut trobar al diccionari de la Llengua Catalana de l’IEC tot i que suposo que vol dir «tornar a fer natural i menys artificial», és a dir, «naturalitzar». I és en aquesta línia que fa uns dies es va presentar en societat el projecte «La Vora» que preveu crear a Girona una gran infrastructura verda de 600 hectàrees amb paisatges i espais naturals connectats de tal manera que pugui servir per apropar la ciutadania al bé de Déu de bosc i verd que tenim al nostre voltant, adequant artificialment determinats espais a l’estil de tot allò que una generació espontània ha creat amb el pas dels anys a la zona boscosa de Palau, just darrera l’estadi de Montilivi.

Aquest projecte és un cosí germà de la proposta «GironaNat», l’aplicació de la qual té un pressupost de més de tres milions d’euros, la major part dels quals finançats amb els Fons Europeus Next Generation. Diuen que volen «renaturalitzar» la trama urbana de la ciutat amb propostes diverses en funció de les necessitats mediambientals i de biodiversitat detectades. No sé si el llit de l’Onyar, en el tram comprès entre el pont de Lorenzana i el de la Font del Rei, encaixa en aquests paràmetres, però podria servir de model.

Tant en un cas com en l’altre, una de les zones que evidentment entra de ple en una futura execució del projecte és el del Parc de les Pedreres, tema controvertit, estudiat i debatut, però que sempre s’ha deixat de racó esperant millors temps que no acaben d’arribar mai. El desembre del 2015 es va elaborar un extens Pla Especial de tot aquest sector est de la ciutat on s’hi recollia la realitat, les propostes d’actuació i, fins i tot, els pressupostos necessaris per dur a terme les actuacions necessàries. Han passat, però, els anys i l’execució del pla segueix aturada tot i que ara potser se’n podrà beneficiar d’aquesta pluja de milions anunciada.

Però mentre es parla del projecte de la vora, els veïns de Torre Gironella, barri inclòs en el Pla Especial del 2015, són més modestos i esperen que es faci realitat la vorera que l’ajuntament per boca de la seva alcaldessa Marta Madrenas els va prometre fa uns anys (en època electoral, és clar). Es tractaria d’un vial per a vianants que resseguiria per la banda esquerra de la pujada Torre Alfons XII, enllaçant el tros que ja es fa fer fa temps a la cantonada del carrer Bellavista fins la parada de l’autobús. Naturalment, els veïns han continuat reclamant la vorera i darrerament se’ls va dir que les obres començarien a primers del passat mes de setembre però resulta que encara no hi ha ni projecte executiu ni s’han fet les poques expropiacions que potser caldria gestionar. La vorera s’inclourà en aquesta vora urbana o tot plegat és un foc d’encenalls?

Segons va deixar escrit el periodista Narcís-Jordi Aragó en la seva crònica es pot afirmar que «la Torre Gironella és la primera pedra de Girona: per la seva antiguitat, per la seva alçada, pel seu simbolisme i pel seu caràcter de vèrtex de l’evolució urbana». Una torre de pedra que Bernat Desclot va descriure com a «molt bella, e fors e alta. De gros mur de pedra e de calç», tan forta que els jueus gironins, en el moment de fer un préstec a molt llarg termini, feien constar a l’escriptura que no s’ha d’extingir «per mentre duri la Torre Gironella», com una mena de penyora de perennitat. Però la fortalesa, ai las!, es va ensorrar dues vegades. La primitiva, la romana que s’havia completat al segle XI, va caure el 1404 sembla que per «causes naturals», mentre que la segona fou el 1814 quan els francesos la volaren abans d’abandonar la ciutat. Ara, amb les restes de la torre al peu del barri, els veïns voldrien que una nova pedra «forta e bella» servís per fer aquesta vorera que reclamen des de fa temps per així no haver de sortejar cotxes i bus pel camí amb el conseqüent perill per a la seva integritat física. La «renaturalització» al servei de la gent, perquè el seu futur és avui.

Subscriu-te per seguir llegint