Res és el que ens volen fer veure

La notícia aquests dies és la decisió del Constitucional de prohibir el debat d’una llei aprovada al Congrés i que s’havia de debatre aquesta setmana al Senat. Fins avui només s’havien donat debats sobre la constitucionalitat d’una llei ja aprovada, mai s’havia interromput el procés d’aprovació, molts diuen que és una intromissió política. El tema jurídic, recusacions incloses, està prou debatut, i jo sense coneixements jurídics, no tinc res a aportar. M’interessen més els antecedents i les implicacions polítiques del tema.

Aznar va ser conegut com el «killer», el matador, per com havia aconseguit el poder. Va fer de «killer» quan va acusar Demetrio Lamadrid de corrupte i li va sortir be perquè Lamadrid va dimitir i ell va ser President de Castella-Lleó. Quan van absoldre Lamadrid, a Aznar mai se li va acudir restituir-li l’honor. Quan va competir amb Felipe González, veient que no podia derrotar-lo, es va crear, deien que per primera vegada a Espanya, un lobby de periodistes i polítics que, de forma coordinada, van planificar una campanya l’únic objectiu de la qual era «matar» a Felipe González. Luis Ma. Anson ho va explicar amb tota mena de detalls.

Ara repeteixen l’esquema per intentar matar Sánchez però el lobby el formen jutges i polítics, no sé si també hi ha periodistes i/o youtubers. Ni tan sols ho dissimulen, ho fan a cara descoberta. Va començar el PP de Casado tractant el govern d’il·legítim, va continuar no volent pactar la renovació del CGPJ cosa que, després d’un inici esperançador, ha continuat l’equip de Feijóo. I s’ha anat creant un lobby format per la direcció del PP i els magistrats conservadors del CGPJ i el Constitucional. No sols el PP s’ha negat reiteradament a pactar la renovació del CGPJ a pesar de la dimissió de Lesmes, sinó que els jutges conservadors han boicotejat el nomenament dels vocals del Constitucional que els corresponia nomenar i ara els caducats del Constitucional han estat decisius per parar, a mig camí, la tramitació de la proposta de reforma de l’elecció dels membres del CGPJ i el Constitucional. Qui ha incomplert la Constitució i s’ha negat reiteradament a renovar els òrgans judicials ha sigut el PP. Cap excusa de les adduïdes té consistència, Feijóo s’ha deixat portar pels elements extrems del seu partit i per Vox. El PP vol mantenir la majoria conservadora en els òrgans judicials inclús a costa de saltar-se la Constitució, una majoria que perdrien si s’aplica la llei vigent que, a la nostra Constitució, fa que aquests òrgans reflecteixin la correlació de forces que hi hagi al Congrés. La pregunta és, com es pot desbloquejar la situació? Ens podem permetre el bloqueig permanent d’aquests òrgans vitals per a la democràcia?

Sé que molts juristes diuen que el govern ha tingut poca cura amb les formes i hi podria estar d’acord, però la conxorxa dels partits de dretes i els magistrats conservadors és de llarg recorregut i la falta de tacte en les formes en la reunió del Constitucional del dilluns és de llibre. Personalment m’hauria agradat que el canvi en la llei d’elecció del CGPJ i del Constitucional s’hagués tramitat com a projecte de llei i posats a demanar m’hauria agradat que el contingut fos el de reafirmar la llei actual i afegir que si passat un temps prudencial (a fixar) no es renovaven els òrgans corresponents aleshores es posaria en marxa un mecanisme (com el proposat) per no trobar-se en una situació com l’actual. Un país democràtic com Espanya no es pot permetre un bloqueig indefinit d’uns òrgans tan importants com els que estan en joc ara mateix.

Però la meva anàlisi política va més enllà. Ens hem de preguntar per què avui estem en la situació que estem, per què el PP juga al bloqueig. La resposta de Feijóo és que Sánchez està deixant desemparat l’estat amb la proposta de reforma dels delictes de sedició i malversació. Tothom que s’hagi llegit les propostes sap que estan dins el rang de tipificacions i sancions que tenen els països europeus, no és de les més dures però tampoc de les més suaus. En un altre moment ningú hauria organitzat la cridòria actual i un s’ha de preguntar per què i per què ara. Penso que el gran problema és que el PP, i la dreta en general, no té alternativa a les propostes del govern espanyol. Els en faig un breu resum.

En el tema català, ERC ha tornat al referèndum que no té cabuda en el marc constitucional i Europa no veu amb bons ulls, els socialistes són federalistes, s’haurien de fer algunes reformes constitucionals però tindria l’aval europeu. Quina és la proposta del PP? El catalanisme constitucional del que parlen no és més que una carpeta sense contingut. I en els temes econòmics que semblava que volien presentar com a bandera, s’han trobat amb dos fracassos: van donar suport al programa econòmic i les rebaixes impositives de Liz Truss, que van passar ràpidament a millor vida, i van intentar desprestigiar les propostes del govern Sánchez que Europa va acceptant, l’última el dimarts amb el topall de l’energia. A més, els indicadors econòmics, dels millors d’Europa, avalen la política del govern. Dimarts es van aprovar els tercers pressupostos i dimecres nous Pertes per modernitzar el nostre teixit productiu amb l’aval europeu. Dit ras i curt, tot i les dificultats que patim i patirem, veuen que en temes econòmics el govern se n’està sortint prou be.

Potser tot plegat no és més que una intriga de palau, intentar un pols amb el govern per amagar la seva falta d’alternativa en els temes que interessen a la gent. Espero que els espanyols no es deixin enredar i que el govern aconsegueixi superar el pols. Al PP li recomanaria canviar d’actitud i al govern no tirar més llenya al foc. Tornar a una relació normal entre govern i oposició, seria el millor regal de Nadal.