Opinió

Feijóo, el referèndum, Brasil i el Capitoli

El PP només té un objectiu; fer caure el govern del PSOE el més aviat possible i per aconseguir-ho es valen de totes les estratègies que poden, però les més recurrents són Catalunya i els partits independentistes. Tant és així que qualsevol cosa que passi, per lluny que sigui d’aquí, els serveix per denigrar les polítiques del govern de Pedro Sánchez i dels seus socis parlamentaris. I així va passar diumenge al vespre quan els colpistes brasilers, partidaris de Bolsonaro, van ocupar per la força les seus de les tres principals institucions de l’Estat.

La portaveu del PP al Congrés de Diputats, Cuca Gamarra, va dir en un tuit que el que havia passat al Brasil, aquí seria un simple desordre públic. I el president del seu partit, Alberto Núñez Feijóo, va anar més enllà i va comparar l’assalt de les institucions al Brasil amb el referèndum de 2017 a Catalunya, afirmant que «perquè no hi hagi lloc a delictes de sedició i de rebel·lió, el que podem fer és tipificar el referèndum il·legal». I això ho va dir fent referència a l’assalt al Capitoli americà, d’ara fa un any, i al de les institucions brasileres d’aquest cap de setmana.

Resulta increïble que algú que es va presentar com l’alternativa moderada del seu partit sigui capaç de comparar un referèndum, com el que es va fer a Catalunya el 2017, amb els actes vandàlics i feixistes que els seguidors de Bolsonaro van protagonitzar al Brasil o els que van promoure els seguidors de Trump als Estats Units.

Aquesta és la dreta que aspira a governar, la força política que parla de moderació i que acusa el govern de Pedro Sánchez de cedir a les peticions dels independentistes catalans i bascos amb l’únic objectiu de mantenir-se al govern.

Aquest dilluns un sondeig d’El País i la Cadena Ser donava la victòria al PP si les eleccions es fessin ara mateix i l’explicació que donaven els autors del sondeig era que l’electorat castiga als socialistes per les reformes del Codi Penal i les accions per renovar el Tribunal Constitucional i el Consell General del Poder Judicial.

Segurament que la crisi institucional podria passar factura al PSOE actualment, però, molt probablement, no tindrà cap conseqüència quan se celebrin les eleccions generals a finals d’any, perquè com es diu en l’argot polític les polèmiques d’aquests mesos ja estaran amortitzades. És més, tampoc tindran cap incidència en les municipals de maig, perquè aquestes són unes eleccions en clau local, que no tenen res o molt poc a veure amb la política general. Segurament per això el govern de Sánchez va concentrar totes aquestes decisions a finals d’any, pensant que quan arribaria el cicle electoral el temps ja s’hauria encarregat de situar les coses al seu lloc.

El problema de fons és que la dreta espanyola, i no diguem ja la ultradreta, continuen embolcallant-se amb la bandera per abordar els problemes d’Espanya. En lloc de plantejar debats sobre el model de societat, continuen brandant la unitat i la uniformitat de l’Estat com a única oferta als seus electors, sense adonar-se que podrien defensar igualment la unitat d’Espanya, sense caure en la denigració d’una part dels catalans i fer servir Catalunya com l’ase dels cops per simples interessos electorals.

El sondeig fet ara apunta que podrien guanyar les eleccions, però també assegura que amb el resultat que obtindrien no aconseguirien formar govern perquè el bloc de la dreta encara no supera els resultats dels partits que van fer possible la investidura de Pedro Sánchez. Així és que la radicalització del moderat Feijóo no assoleix els objectius que els populars voldrien.

Subscriu-te per seguir llegint