Un «bikini» galàctic

Aquesta setmana vaig ser citat a Madrid per un col·lega i amic de forma inequívoca per sortir plegats cap a gestionar un tema important : «Te espero a las 10 y media en la cafeteria Galaxia, Isaac Peral 4, esquína Fernández de los Ríos». Al bell mig del districte de Moncloa, barri d’Arguelles, zona que fou al seu moment un dels centres de la diversió nocturna capitalina. El fet que em cités a la Cafeteria Galaxia, famosa pel que explicaré a continuació, em va sobtar. Feia anys que ni hi havia anat ni en sentia parlar. La meva sorpresa fou majúscula perquè al local que ocupava hi havia un Taco Bell, un restaurant d’una cadena de menjar ràpid tex-mex. L’encarregat va informar-me que fa uns anys la Cafeteria Galaxia havia canviat de nom i recentment va donar pas a aquest negoci.

La Cafeteria Galaxia s’havia fet famosa entre la dreta profunda madrilenya. És una zona, a més, plena de cases de militars i funcionaris. A la de davant mateix de la cafeteria hi vivia l’exministre i líder popular Manuel Fraga Iribarne. Però de la mateixa manera que era un motiu d’atracció, era també rebutjada pels que no els hi agradava la connexió amb l’anomenada Operación Galaxia. La tarda de l’11 de novembre de 1978, el tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero Molina, el capità de la Policia Nacional Ricardo Sáenz de Ynestrillas i tres oficials més es trobaren per berenar a la Cafeteria Galaxia. Els reunits, entre xurros i croissants a la planxa amb mantega i melmelada, conspiraren tot projectant un cop d’estat per unes setmanes més tard, coincidint amb el referèndum constitucional. 

Dos-cents membres de laPolicia Nacional ocuparien el Palau de la Moncloa, retindrien al president Suàrez i forçarien a que el rei Joan Carles -de viatge oficial a Mèxic- nomenés un govern de concentració nacional atès que encara mantenia els poders rebuts de Franco per fer-ho. Algú se’n va anar de la llengua aquella mateixa nit, perquè al matí foren detinguts i condemnats en un consell de guerra a una simbòlica pena de sis mesos de presó sense apartar-los de la carrera militar. La història és sabuda. Tejero protagonitzaria dos anys més tard el 23-F i Sáenz de Ynestrillas seria assassinat per ETA.

Als anys vuitanta em vaig passar una tarda a la Cafeteria Galaxia per ambientar un article sobre aquesta temàtica. Eren els anys d’èxit de les cafeteries. Ni eren un bar ni el típic cafè amb taules. Eren uns establiments grans, a l’americana, amb una llarga barra, per prendre un cafè al matí o una copa de darrera hora, on berenaven els grups de senyores i es menjaven plats combinats. Eren establiments moderns i de moda. A Girona el Jumar o el Saratoga, a Barcelona La Oca, a Madrid les cafeteries California, Manila, Nebraska o Zahara. Aquella tarda vaig descobrir una autèntica meravella hipocalòrica. El cubano que era un doble «bikini» de formatge i pernil ben untat de mantega i torradet. Al final feien un forat arrodonit al mig on dipositaven un ou ferrat. Una obra mestra.

Sempre he pensat que els tres elements essencials que podrien denominar el fet diferencial gastronòmic català-madrileny són els següents. El primer és que als matins als bars al cafè li diuen café solo i al cafè amb llet senzillament café. En segon lloc, que ni als mercats ni a altres botigues existeix allò tan nostrat com són les llegums cuites. La tercera és que al «bikini» de formatge i pernil en diuen sandvitx mixto, i això que quan va arribar de Miami i Cuba, respectaren el nom inicial de cubano o habanero; ara només emprat quan hi ha l’ou per barret. A Catalunya es considera majoritàriament que el nom prové de l’èxit que tenia el que feien a la discoteca Bikini de Barcelona als anys cinquanta com una gran novetat. Una altra tesi, minoritària, ho atribueix a la forma similar a la peça inferior d’aquest banyador quan el sandvitx es parteix per la mitat (costum de la que no soc gens partidari).

Fa un temps, relatant la meva dieta al meu metge madrileny, li vaig explicar, com si fos un acte que mereixés la seva aprovació, que els diumenges al vespre em limitava a sopar un «bikini»: «malo, muy malo». Per un moment vaig pensar que tenia al davant a l'exentrenador blaugrana Louis Van Gaal. Sort que desconeix la meva recepta de «bikini» que a vegades preparo als meus nebots. Ho faig amb un pa de motllo italià sense crosta i més fi del que és habitual. Utilitzo sandvitxera. Una doble capa de formatge compte i al bell mig un pernil dolç ibèric de qualitat. I avanti.

Subscriu-te per seguir llegint