Opinió

La paradoxa del país del vent

Soc d’aquells a qui l’ecologista Greta Thunberg els sembla una nena antipàtica i extremista. Tot i això, en un país com Suècia, d’on és la jove activista, puc assegurar que un tira una pedra i toca un d’aquells molins d’aspes gegants. Deu ser que a Girona tenim ecologistes més ferotges que Thunberg. Gràcies al seu afany, des de fa anys que el territori està orfe de tota font d’energia eòlica.

En una xerrada recent amb l’exconseller i economista Ramon Tremosa, em comentava que a tota la província de Girona no hi ha ni un sol molí de vent en funcionament i que l’energia eòlica encara és un somni. Ni un. És la paradoxa al país de la tramuntana.

La notícia de la setmana ha estat l’anunci d’Endesa on l’empresa declarava que, a través de la seva divisió de renovables Enel Green Power Espanya (EGPE), havia rebut la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) favorable per a la construcció del parc Galatea a l’Alt Empordà. Una puntada de peu inicial, potser, per a l’arribada dels molins a tota la zona. Un dia més tard, l’agrupació Albera Lliure de Molins (ALLIMO) proposava aturar el projecte.

Jo crec que ens hauríem de preguntar, per com estan les coses amb el tema de l’energia, pel mal menor. No és que a un li agradi massa veure molins al paisatge, però sí que se’ls prefereix als tendals de xarxes elèctriques arribades d’altres províncies, amb el cost per al consumidor que sol portar aparellat.

Patim d’un ecologisme de visió molt curta, d’un ecologisme extrem. Girona és l’única de tot Catalunya que en aquests moments no produeix energia elèctrica amb la força del vent.

I no és que abans no existissin. El primer molí d’energia eòlica de Catalunya es va instal·lar el 1984 a Vilopriu i el primer parc eòlic es va posar en marxa aquell mateix any a Garriguella, però aviat es van desmantellar pels plans de protecció del medi ambient. L’abril del 2007, quan Endesa va treure el parc eòlic de Roses, les comarques gironines es van quedar sense molins. Fins avui, setze anys més tard.

En el meu darrer viatge amb cotxe vaig travessar França, Alemanya i Dinamarca, i vaig poder comprovar que hi ha tants molins com a Suècia. Fins i tot a Dinamarca hi ha un immens parc eòlic marí amb molins instal·lats a només tres quilòmetres de la platja. Va sent hora de trobar un punt mitjà. Greta Thunberg és un colomí inofensiu davant dels ecologistes de Girona.

Subscriu-te per seguir llegint