Pronòstics erronis

Per què la majoria dels organismes econòmics sovint s’equivoquen en els pronòstics sobre l’evolució de les variables macroeconòmiques com el PIB, la inflació, l’atur o el dèficit públic?

Antón Costas (1949), catedràtic emèrit de Política Econòmica de la Universitat de Barcelona i, des del 28 d’abril de 2021, president del Consell Econòmic i Social (CES), en un article titulat «El pessimisme està sobrevalorat» reflexiona sobre l’error dels qui van anunciar una inevitable recessió econòmica per a finals del 2022.

És interessant conèixer l’opinió d’aquest expert que, entre el 2013 i 2016, va ser president del Cercle d’Economia de Barcelona, un influent think tank integrat per empresaris, professionals, universitaris i tècnics de les administracions.

En el seu escrit, el professor admet que «pronosticar es un arte muy resbaladizo, pero necesario. Aunque solo sea para saber por qué nos equivocamos». Argumenta que un «pronóstico fallido puede ofrecernos enseñanzas para afrontar con un optimismo realista algunos de los grandes desafíos que tenemos por delante». Per ell, «una de les causes és la utilització d’un raonament tendencial». És a dir, «proyectamos hacia el futuro de forma lineal lo que ha ocurrido en el pasado inmediato, sin incorporar sucesos que puedan romper esta tendencia».

Home! Clar que s’ha de tenir en compte en les previsions «els punts d’inflexió de les tendències» per no ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra.

Ara bé, si per fer qualsevol pronòstic s’adopten hipòtesis, que no són més que dogmes econòmics, els resultats poden ser erronis per estar basats en una visió a priori falsa.

En efecte, els seguidors del neoliberalisme sostenen, seguint a Milton Friedman, un dels seus mestres, que «la inflació és sempre i a tot arreu un fenomen monetari, en el sentit que només és i pot ser produït per un increment més ràpid de la quantitat de diners que de la producció».

Per la doctrina «monetarista», la política de diner barat dels bancs centrals és la culpable de la inflació, que ha inundat de diners l’economia. No accepten que les causes centrals de la inflació es deuen als bloquejos de la cadena de subministraments arran de la pandèmia i a l’augment del preus de l’energia, que la guerra d’Ucraïna ha agreujat.

Malgrat que l’evidència ho desmenteixi, dirigents del BCE o de l’FMI creuen que, per frenar la inflació, s’ha d’augmentar el tipus d’interès i retallar la despesa pública.

Però aquesta teoria mai ha funcionat a la pràctica. No ha servit per dominar la inflació i, en canvi, ha incrementat el cost del deute públic i privat, ha alentit l’activitat econòmica i ha creat condicions per l’augment de l’atur.

No obstant, ells segueixen amb el seu tretze són tretze.

Subscriu-te per seguir llegint