Joves infeliços

És horrorós imaginar el patiment que porta a dues germanes adolescents a posar fi a la seva vida; commou al més insensible. Ens diuen que és molt preocupant l’índex de joves amb problemes de salut mental, més encara després de la pandèmia. Ho dic des del desconeixement de les circumstàncies d’aquesta tragèdia.

No hem d’oblidar que, independentment de les morts pròximes que tots hem patit, o de la malaltia que alguns han passat severament, ens ha tocat viure un daltabaix impensat que ens ha deixat molt tocats. I quan parlem dels joves, la ferida potser encara és més greu perquè, per als adults, passar un parell d’anys sense sortir de festa i viure aquella etapa amb tantes restriccions ha estat molt dur, però per a un adolescent, la pandèmia pot haver minat literalment una etapa de la seva vida en la que sortir i fer-se amb gent de la seva edat és el que toca.

Els centres educatius estan preocupats pels casos de joves amb dificultats de comunicació i comportaments conflictius i els docents no són psicòlegs i molts de cops no tenen prou recursos.

I quan parlem de conflictes als centres sempre surt el maleït bullying. Una paraula relativament recent que descriu una situació que ha existit sempre i que ens parla d’una petita part dels alumnes que han decidit fer la vida impossible als que consideren diferents o més febles. Als grassos, als homosexuals, als que tenen pigues, als baixets, als que porten ulleres...

Recordo que un germà de la Salle, enmig de la classe, em va tractar literalment de «quatrojos», perquè duia ulleres. Va fer tanta gràcia que no m’ho vaig poder treure de sobre fins que vaig decidir no portar més ulleres.

I ja fa temps que s’han pres mesures i protocols contra el bullying i tothom hauria de saber, des de ben petits, que és inacceptable. Però, per moltes mesures que es prenguin sembla que no podem aconseguir reduir a zero als assetjadors.

Arribats a aquest punt i sense abaixar la guàrdia contra aquells que fan la vida impossible als companys, penso que hauríem de considerar una qüestió que pot ser polèmica i controvertida: cal ajudar també als assetjadors. Ho heu llegit bé. Un jove que molesta algú per la seva condició sexual o el seu aspecte, necessita ser ajudat perquè, segurament, pateix unes mancances que el fan sentir desgraciat, a més de ser-ho. I, sobretot, recolzar a les víctimes i també treballar per a donar-los recursos anti-assetjadors. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.

Subscriu-te per seguir llegint