L’hivern

Encara estem a l’hivern... Arriba el fred. De fet, els dies vinents tindrem unes temperatures baixes d’hivern i sembla que duraran uns quants dies. És cert que a poc a poc, les temperatures es recuperaran, però les nits i els matins, es mantindran freds. Allà on bufi el vent, la sensació de fred, serà hivernal. És cert que l’hivern és quan fa més fred. Una de les escenes del dia: comença fosc i només es veu alguna llum al carrer a través d’una finestra i es va fent clar a poc a poc fins arribar a ser ple dia. És a dir, ens encanta la reproducció que es fa durant el naixement del dia i l’alba. Crec que actualment les persones humanes, no ens regim pel cicle del dia, sinó pel que ens diu; quina hora és, si està núvol, fa sol, plou o és de nit. Se’ns escapa aquest moment que la naturalesa ens dona cada dia. Avui no cal mirar per la finestra ni sortir a fora per veure el temps que fa o farà. Segurament un dels millors moments, poètic i natural és preguntar quantes vegades no hem vist postes de sol magnífiques tant o més boniques que el naixement del dia, són els colors càlids. Ens regalen aquell moment. És un nou regal de la naturalesa que és generosa i repeteix. Cada dia penso si escoltéssim més els missatges que ens venen d’aquest món; natural, tecnològic o virtual, al qual estem abocats tots, ens aniria més bé. Potser necessitem veure i contemplar més sortides o postes de sol a totes hores. No hi ha res més natural que la naturalesa.