Entre Tamariu i Calella de Palafrugell, durant quatre mesos, hi ha prop de nou-centes embarcacions de petita eslora fondejades en les diverses concessions per a camps de boies del terme municipal incloent la base nàutica del Port de Llafranc. La temporada dura setze caps de setmana de juny a setembre. La freqüència mitjana de sortides de les embarcacions és de dos cops per setmana i pràcticament totes les embarcacions són de motor. La pràctica de la vela per al lleure es limita a l'àmbit dels cursets de vela. Per això, l'activitat nàutica d'esbarjo durant la temporada representa prop de 28.000 accions de fondeig amb àncora al llarg de la costa i la seva major part es du a terme a les cales i punts de recés dels termes municipals de Palamós, Mont-ras, Palafrugell i Begur. En aquest càlcul no es tenen en compte les accions de fondeig de les embarcacions que vénen de fora del terme municipal i que se superposen a la dispersió de la flota local.

L’Ajuntament de Palafrugell va encarregar un estudi sobre les praderies de posidònia al terme de Palafrugell per millorar la conservació del fons marí el 2021 i van establir l’existència de 49,31 hectàrees de praderies fanerògames marines al llarg de la costa del terme municipal, equivalents a 10 camps de futbol i va identificar 679 espècies de fauna i flora marina dels quals 30% són mol·luscs i 22% són peixos. Aquest informe té un precedent, que va fer el Departament d’agricultura, ramaderia i pesca de la Generalitat l’agost de 2013.

No és d'estranyar que l'Ajuntament, després d'haver ingressat 1.500 euros per boia sumant un total de més de 1.200.000 euros a canvi de no fer res, ara hagi rebut un requisit del departament de Medi Natural exigint que les boies de fondeig siguin ecològiques (tal com havia estat indicat en anteriors plecs de condicions per als concursos de concessió) i que es duguin a terme accions per a la preservació de les fanerògames.

Enmig del desconcert i desconeixement de la situació, s'alcen veus arbitràries des de l'Ajuntament manifestant que ha de ser el Club Vela Calella l'ase dels cops i qui posi les boies ecològiques primer.

El Club Vela Calella disposa d’un camp de boies implantat fa trenta anys a base d’una xarxa de blocs de formigó assentats damunt d’un llit prim de sorra que és el resultat de la descomposició del granit friable que forma el suport del fons marí de Calella. Actualment, aquests blocs es troben recoberts per fanerògames que van tenir una gran reviscolada al llarg de tota la costa després de la fenomenal llaurada de fons marí que va representar el temporal Glòria. Les cadenes que uneixen els morts i les boies de superfície durant els quatre mesos que dura la concessió, floten gràcies a unes boies intermèdies que impedeixen que els sinus de les cadenes llaurin el fons i s enredin durant el borneig de les embarcacions, deixant intacta la vegetació del fons.

Considerem que la prioritat hauria de consistir no pas a desmuntar allò que ha assolit amb el temps un cert grau d'equilibri natural sinó en preservar el fons marí de les més de 28.000 operacions de fondeig que rebrà aquesta temporada vinent i és per això que proposem l'establiment de camps de fondeig per a transeünts amb boies –ara si- ecològiques- a les zones de recés de la costa, formant xarxes de 10x10 o 12x12 metres pensades per donar cabuda a vaixells d'eslores inferiors a 6-8 metres tal com fan a Palamós i altres indrets de la costa catalana des de fa anys. Res ens ho impedeix; les concessions són per un any renovables fins a 4 anys i el plec de condicions es pot reescriure en els termes que permetin arribar a nous acords per salvar la situació que ara es planteja, aprofitant l'ocasió per incloure-hi l'exigència d'una reducció progressiva de les potències dels motors de les embarcacions fondejades fins a no superar 15 CV i exigint uns coneixements i una titulació mínima per a tots els patrons responsables de les barques sigui quina sigui la potència. Cal reduir mobilitats i riscos fomentant el lleure de la costa per a les embarcacions locals com a prioritat.

Per altra banda, cal que el parc d'embarcacions de lloguer sigui almenys del 25% del total i a preus assequibles per als Palafrugellencs, bloquejant qualsevol augment de les places existents. No és el mateix tenir una barca fondejada tot l'estiu usada 16 vegades per una família que una barca utilitzada per 120 famílies. També cal considerar que hi ha alternatives a la navegació a motor: la pràctica del rem i la vela lleugera no necessiten imperativament fondeig, però sí que necessiten una ocupació de platja tant a l'estiu com a l'hivern que no està prevista en els plans d'usos.

A totes aquestes accions caldria afegir l'ús d'una aplicació de mòbil que permeti treure profit de les boies en absència dels titulars. El dimensionat del parc de boies de Calella, Llafranc i Tamariu hauria d'estar pensat per a vaixells transeünts que a canvi d'un pagament per temps d'estada proporcional al preu del lloguer de la boia, contribuirien a reduir la factura final de lloguer als usuaris habituals.

Si bé en un estat inicial, la inversió per reorganitzar la gestió i manteniment dels parcs de boies ecològiques hauria de sortir dels cànons establerts entre concessionaris i Ajuntament, en els anys que segueixen, l'Ajuntament hauria de reinvertir aquests ingressos en una Escola del Mar amb seu a Tamariu que és on es disposa dels espais naturals litorals més accessibles i extraordinaris del municipi.

Amb aquestes mesures aconseguim protegir el fons marí de l'impacte de les àncores de fondeig, filtrem la presència de vaixells de gran eslora provinents de marines llunyanes i que monopolitzen la major part de l'espai de recés que ocuparien les barquetes locals i fomentem la cultura local en les especificitats de la natura del nostre terme municipal.