Cobrar la pensió

El sistema de pensions és la joia de la corona. Poca broma. En el nostre país els jubilats cobren cada mes, no pas perquè hi hagi una guardiola on s’hagin dipositats totes les cotitzacions de la vida laboral. Els pensionistes cobren del que cada mes ingressen a hisenda treballadors i empresaris. Els que estem actius hem de mantenir als jubilats amb l’esperança raonable que quan ens toqui qui treballi haurà de mantenir-nos. I sobre aquest realitzat s’han dit moltes lleugereses interessades: que si no cobrarem, que si el sistema col·lapsarà...

Aprofitant això, durant anys ens van fer obsessionar amb plans privats de jubilació per a complementar el que hem de rebre cada mes. Va ser un mal negoci; segur que si els autònoms haguessin ingressat el mateix que posaven en aquell compte del banc en la seva cotització hi haurien sortit guanyant.

Perquè és de sentit comú que el sistema no col·lapsarà per molts canvis que hi hagi en el panorama laboral. Ben segur que els polítics de torn hauran d’anar fent ajustos a la situació de cada generació, per exemple al gran repte de quan ens tocarà jubilar-nos als nascuts durant el baby-boom dels llunyans seixanta. I ja us asseguro que abans de tocar les pensions ens en faran estar de moltes coses, perquè tinc el convenciment que el país no suportaria ni quaranta-vuit hores de retard en l’ingrés mensual als jubilats. Hi hauria barricades pel carrer perquè el sistema de pensions gairebé justifica l’existència d’un estat.

Moltes persones veuen que, quan els toca passar a ser pensionista, no han tingut una cotització raonable al llarg de tota la seva vida de treball. És lamentable que hi hagi empresaris desaprensius que no han complert amb les seves obligacions de fer constar a la nòmina la totalitat del que pagaven i de passar una part dels diners, alguns cops important, en efectiu, fent encara creure als contractats que una part en negre els farà estalviar en la declaració de la renda. Un gran engany que es paga a l’hora de calcular la pensió. Però més enllà d’aquesta incorrecta pràctica empresarial, també hi ha una responsabilitat de treballadors que han acceptat oferir els seus serveis de manera continuada cobrant en negre. Quan hi ha necessitat un ha d’acceptar el que hi hagi, però semblaria que això és inacceptable al llarg de tota una vida o que els autònoms arribin a l’edat de la jubilació cotitzant per la mínima. Llavors tots son laments. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.

Subscriu-te per seguir llegint