Les preguntes retòriques de Casado

L’expresident del PP, Pablo Casado, va declarar dilluns en la causa que s’instrueix contra ell per haver dit que a les escoles catalanes hi havia nens que no els deixaven anar al lavabo perquè parlaven en castellà i que també n’hi havia que els havien posat pedres a les motxilles perquè parlaven en espanyol al pati. Davant del jutge va declarar que tot això ho havia tret d’informacions que havien aparegut a la premsa, en què, en alguns casos, s’entrevistaven membres de la comunitat educativa que denunciaven la situació del castellà a les aules, però que no ho havia contrastat, tot i que va afirmar que havia estat en contacte amb la família de Canet de Mar que va demanar el 25% de castellà a la classe de la seva filla i amb associacions policials.

En la seva defensa, Casado va dir que la Generalitat no s’havia querellat contra els mitjans que havien publicat informacions de les que se n’havia fet ressò i que, en canvi, sí que li havien presentat una demanda a ell i, d’altra banda, va manifestar que havia formulat preguntes retòriques i no afirmacions.

Ara resulta que va fer unes acusacions tan greus a partir de coses que diu haver vist publicades, sense contrastar-ho, i, a més, hi afegeix que en cap cas eren afirmacions sinó simples preguntes retòriques. De fet, les declaracions histriòniques de l’ex dirigent del PP no són cap novetat. El 2017, quan era vice-secretari de comunicació del partit, va amenaçar Carles Puigdemont en acabar com Lluís Companys si declarava la independència. En concert va dir: «La història no s’ha de repetir. Esperem que demà no es declari la independència perquè potser qui la declari acabarà com qui la va declarar fa vuitanta-tres anys.» És cert que després ho va matisar i va comentar que no s’havia volgut referir a l’empresonament de Companys, de qui va afirmar que respectava, ni al seu afusellament sis anys després. Però també en aquell moment les seves declaracions van causar perplexitat i indignació.

I n’hi ha d’altres, de declaracions polèmiques, com per exemple les que va fer a les Balears el juliol de 2021 quan va dir que a les illes no es parla català i per acabar-ho d’adobar es va preguntar «a quin mallorquí anestesiat que ha de ser operat li importa que el metge no sàpiga català?»

Però el personatge al llarg dels anys que ha ocupat càrrecs de primer nivell al PP ha mantingut tot tipus d’opinions. Per exemple, en una entrevista a RAC1 va dir que l’1-O no va sortir a fer declaracions, tot i ser el responsable de comunicació del partit, perquè el que veia de les actuacions policials no li agradava i que no estava d’acord amb la versió oficial del PP.

Per tant, no és que el que va dir a Galícia de les escoles de Catalunya fos un error, sinó que forma part de les declaracions desafortunades que ha fet al llarg de la seva carrera política. A més, en aquest cas, va manifestar, davant del jutge, que ho tornaria a fer perquè el que volia era protegir les famílies que se sentien discriminades.

Veurem quines conseqüències jurídiques tenen aquelles desafortunades manifestacions, però ja comença a ser hora que propagar falsedats, fake news, no surti gratis, perquè no s’hi val llançar acusacions greus i al final emparar-se en la llibertat d’expressió o en repetir el que algú ha dit abans sense saber si allò és veritat o mentida.

Amb aquestes declaracions, Pablo Casado va fer un disbarat, perquè hi va haver gent que se’l va creure i que va pensar que a Catalunya es martiritzava els alumnes castellanoparlants. Ara, que no es dedica a la política, que vingui a Catalunya com un ciutadà més i amb la ment oberta i podrà comprovar quina és la situació lingüística al país.

Subscriu-te per seguir llegint