Una nova crisi bancària

L’Associació per a la Tributació de las Transaccions Financeres i l’Acció Ciutadana (Attac) és un moviment internacional que va néixer l’any 1998 a França com un grup de pressió a favor de la supressió dels paradisos fiscals, l’augment de la fiscalitat de les rendes del capital i la creació d’un impost a les transaccions financeres internacionals (coneguda com taxa Tobin).

A Espanya la seva activitat va començar l’any 2000 a partir d’associacions dels diferents territoris i, a hores d’ara, forma part de l’European Attac Network i de Global Attac.

En un comunicat de 23 de març d’enguany, Attac España manifesta: «La actual crisis bancaria que si no se modifica el modelo de creación del dinero está lejos de ser la última debería ser la gota que colma el vaso y provocar un gran debate social sobre las crisis bancarias y el dinero como servicio público».

A l’escrit es denuncia que el sistema monetari provoca inestabilitat financera i beneficia l’activitat especulativa. De fet, l’arrel del problema seria la creació de diner bancari del no-res. És a dir, la banca concedeix crèdits per un import molt per sobre dels dipòsits i qualsevol pèrdua de confiança per part dels tenidors pot traduir-se en una retirada massiva de diners, que deixa en pilotes les arques de les entitats financeres.

Per intentar posar remei a la situació, Attac reclama una gran mobilització social per forçar una reforma radical que inclouria els següents punts:

a) Els Bancs Centrals serien els únics que podrien crear diner com a mitjà de pagament.

b) Les empreses i famílies haurien de poder obrir comptes en un Banc Central per deixar-hi els diners i la institució estaria sotmesa a controls rigorosos.

c) Com fins ara, hi hauria comptes a la vista en els bancs comercials per fer front als cobraments i pagaments, però serien per delegació del Banc Central i sense considerar-les un actiu financer per poder especular.

d) A més de continuar amb els serveis específics (transferències, avals ...), els bancs facilitarien l’accés al crèdit amb els diners que obtindrien del Banc Central a un tipus d’interès bàsic per ser destinat a l’economia productiva i al consum.

e) Pel que fa als préstecs a sectors clarament especulatius, els bancs podrien assignar diners col·locats en comptes d’inversió de caràcter voluntari, sempre que els dipositants assumissin el risc de les transaccions o, també, mitjançant fons propis i préstecs d’altres entitats bancàries.

Amb tot, les propostes d’Attac tallen curt. És necessària una banca pública, com la Cassa Depositi e Prestiti italiana o la Caisse de Dépôts et Consignations francesa per poder tenir un sistema bancari al servei de la gent i que no sigui presoner dels especuladors financers.

Subscriu-te per seguir llegint