El bumerang Laura Borràs

Culpable de falsedat en document oficial i prevaricació administrativa. Aquesta va ser la sentència per a Laura Borràs, acusada de fraccionar contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). El judici va oferir autèntiques perles de l’accionar de la presidenta de Junts i del present de Catalunya. I va deixar diverses lectures.

En primer lloc, i resumint, Borràs va adjudicar els contractes a un personatge que feia contraban amb diners falsos i traficava amb drogues, com més tard es va comprovar, amb judici i sentència. Els contractes no especificaven gran cosa, ni quant duraria el projecte, ni com es faria, ni en quin temps, característiques que els rebaixa a qualitat de simple nyap. I favoritisme desmesurat. Finalment, i no menys important, ho feia amb els diners de tots els catalans.

Un cop coneguda la sentència els que estaven a favor de Borràs ja no van parlar de la seva innocència, sinó d’una sentència desproporcionada i injusta. S’hauria de prendre nota dels que veuen la corrupció com poca cosa. Borràs no ha estat condemnada per ser qui és, com s’excusa, ni per independentista. El procediment no va ser polític, com va assegurar Xavier Trias, ni va ser per una venjança, com va dir Pilar Rahola. Va ser condemnada per corrupta.

Hi ha moltes lectures de la sentència. Potser la més important no és la sepultura de l’independentisme, sinó la total i absoluta victòria de l’Estat per la via de la justícia, així s’apel·li a la repressió en un cas que té poc a veure amb la independència.

El judici ha funcionat com a bumerang. Es va fer un ús de l’independentisme i la seva causa per tapar els nyaps i el favoritisme, per part de Borràs, i això va acabar aprofundint en el desmèrit del conjunt. L’independentisme sempre ha tingut personatges que han funcionat com les arnes: es mengen el moviment en allò fosc, omplint-lo de forats.

En viuen. De menjar-se el moviment. Li treuen partit. Intenten amagar-s’hi darrere. Tot això sobre els somnis d’independència de nacionalistes que ja no pequen (tant) d’il·lusos i que, avui dia, semblen haver llençat la tovallola. Diu el refrany que a la fusta que és per a creu no li entra arna.

Així com la carrera per la independència, la crisi econòmica i la corrupció van liquidar la coalició política Convergència i Unió, hegemònica a Catalunya durant anys, Junts travessa el congost i haurà de fer front a una crisi formidable.

Subscriu-te per seguir llegint