Suquet de dones

Suquet de Dones» va ser el nom escollit per a una trobada que va reunir més de 300 dones el dissabte 25 de març a l’hotel Sant Pere del Bosc de Lloret de Mar amb l’objectiu de conèixer-se i contribuir a impulsar el lideratge femení.

A la trobada van assistir petites empresàries i directives de diferents sectors, però també professionals de l’àmbit social, cultural, polític o científic de Catalunya i d’Espanya.

Cristina Cabañas, presidenta del Grup Guitart Hotels i de la Fundació Climent Guitart, explicava que: «La idea va sorgir fa mesos quan un grup de dones meravelloses van començar a pensar que calia buscar un espai on es poguessin trobar empresàries i referents per compartir inquietuds, visions i també incloure la solidaritat».

És a dir, ressaltar el paper de les dones que ocupen llocs de responsabilitat en la societat i donar suport a accions solidàries. En aquesta primera edició, les aportacions de les assistents es destinaran a la fundació Eurofirms que lidera el projecte Repte 8M de beques formatives amb la finalitat d’incorporar dones discapacitades al mercat laboral.

Amb voluntat de convertir-se en seu estable, la trobada es va celebrar en un recinte modernista aïllat, envoltat de boscos, per aconseguir «un espai de màxima discreció, que busca l’anonimat, perquè aquí hi ha ideologies polítiques de tota mena i sectors professionals molt variats», en paraules de la portaveu. Tant és així, que la policia local es va encarregar durant la jornada de preservar l’intimidat de les participants.

Tot i l’ànim de secretisme expressat, cal esmentar la presència d’algunes figures del món de la política com l’exconsellera de Presidència, Joana Ortega; la delegada del Govern, Maria Eugènia Gay, o l’exlíder del PDeCAT, Àngels Chacón.

El nom de l’esdeveniment s’inspira en el suquet de peix que organitzava el cineasta Pere Portabella en el Mas Ventós (Baix Empordà) durant els anys setanta a noranta i que aplegava la flor i nata de la societat civil catalana.

Cristina Cabañas, amb un grup de col·laboradores, aspiren recrear aquella experiència transversal, però en versió empresarial femenina, a partir d’un fòrum d’opinió i reflexió. No serà una tasca fàcil.

Lògicament, aquesta proposta d’empoderament femení no es refereix a les kellys (les que netegen) sinó a dones que pertanyen a l’elit dels negocis, la majoria nascudes en famílies que els han permès l’accés a una educació sense limitacions per qüestions de gènere.

En tots cas, és més un desideràtum (allò que es desitja) que una realitat tangible, en una societat basada en una distribució de poders que atorga privilegis als homes.

Ara bé, una iniciativa en el camí cap a la igualtat de gènere, mereix un vot de confiança.

Subscriu-te per seguir llegint