Confiar-se massa és perillós

Segueixo el Bàsquet Girona perquè sempre m'ha agradat aquesta disciplina i és molt interessant tenir quatre equips de la ciutat a l'elit. Pocs municipis de la dimensió del nostre, per no dir cap, poden presumir-ne. En l'esport, sobretot quan es tracta d'equips gironins, tendeixo a ser pessimista i un pèl supersticiós. Quan el club va decidir prescindir de Pierre Oriola, al·legant que els problemes físics no l'havien deixat rendir com s'esperava d'ell, vaig preguntar si el club havia previst fitxar algú altre. Diversos periodistes que segueixen la informació de bàsquet em van dir que molt probablement no i que ells consideraven que no era necessari perquè "molt malament s'havien de fer les coses" per deixar perdre una distància de cinc victòries amb el descens. No ho vaig acabar d'entendre, perquè encara quedava molta lliga per davant. Pocs dies després, el club va confirmar que no es contractaria ningú, ja que considerava que "la bona dinàmica actual i el pas endavant fet per alguns jugadors als quals ara se’ls obre una possibilitat de tenir encara més minuts, l’equip d’Aíto Garcia Reneses acabarà la temporada amb garanties", resava la crònica de Jordi Bofill a Diari de Girona.

Pocs dies després, vaig escoltar a la ràdio que Oriola, malgrat els problemes físics que havien justificat el seu adeu, havia firmat amb un dels equips mítics del bàsquet europeu, tot i que ara ja no és el que havia estat, l'AEK d'Atenes. Em vaig preguntar com havia superat la revisió mèdica a la ciutat grega, si tenia dificultats físiques a Girona, però aquest és un altre debat. El fet és que uns quants caps de setmana després d'aquella decisió, ja s'ha hagut de rectificar perquè les coses no han acabat de sortir bé. De les cinc victòries de distància, a les portes de la jornada 25 només en tenim tres. El Bàsquet Girona ha hagut de fer un nou fitxatge, l'exNBA John Jenkins, per no jugar-se-la d'aquí a final de temporada. Ja sé que seria fàcil continuar dient que molt malament haurien d'anar les coses, però, per si de cas, és millor intentar assegurar el tret. Sovint, confiar-se massa és perillós.

Subscriu-te per seguir llegint