Un MacGuffin de Pere Aragonès

El director de cinema Alfred Hitchcock va batejar amb el terme MacGuffin un hàbil recurs argumental capaç d’enganyar l’espectador i que servia per mantenir el suspens, tot i ser irrellevant en el relat. De fet, un MacGuffin és un element en el buit, en el no-res.

Aquesta introducció s’escau per qualificar de MacGuffin la proposta de l’acord de claredat presentada en la roda de premsa de Pere Aragonès el dimarts 11 d’abril d’enguany.

En la compareixença per explicar les mesures adoptades davant la situació de sequera persistent, va colar la proposta de pactar un referèndum d’independència, tal com ja havia anunciat en el debat de política general del 27 de setembre del 2022. Llavors quan En Comú Podem, va sotmetre a votació l’acord de claredat, només va rebre el suport d’ERC perquè Junts es va abstenir i PSC, CUP, Vox, Cs i PP van votar en contra.

Per quins set sous ressuscita una proposició que no va comptar amb l’aquiescència de la majoria? Per acabar-ho d’adobar, En Comú Podem ara es desmarca i acusa Aragonès d’electoralisme.

Tant li fa! El president va aclarir que es tracta d’un procés «circular», que inicia i acaba el propi Govern, amb la constitució d’un Consell Acadèmic, format per experts, per emetre un informe que serveixi de guia en el debat polític, social i ciutadà que començarà abans de l’estiu i que tindrà diverses dimensions: «una taula de partits catalans, un debat amb la societat civil organitzada i vuit debats ciutadans arreu del país per celebrar durant la tardor amb cent persones a cada debat escollides per sorteig buscant la màxima representativitat».

La resposta que es doni a les qüestions plantejades serà la base de la proposta catalana de l’acord de claredat, que el Govern «portarà i defensarà en els espais de negociació oberts amb el Govern de l’Estat per tal de resoldre el conflicte polític».

Ben rocambolesc aquest procés «circular» que roda el món i torna al Born. Molt de bombo i platerets per una aventura que neix morta davant la manca de consens entre partits independentistes i l’oposició dels partits constitucionalistes, amb excepció dels Comuns, que no són ni carn ni peix.

A qui es vol enganyar? Al crèdul que confia que l’Estat no preservarà la unitat territorial davant qualsevol proposta de secessió? Doncs està ben llest!

El president Aragonès, si de veritat vol imitar l’acord de claredat a l’estil canadenc, ha de respectar la Constitució. Sigui valent! Presenti al Congres dels Diputats una proposta de reforma constitucional per poder celebrar un referèndum d’autodeterminació. I prou d’històries!

Molts ciutadans estan farts de polítics que fan volar coloms, actuen de cara a la galeria i es fan un tip de donar garsa per perdiu.

Subscriu-te per seguir llegint