Diari de Girona

Diari de Girona

Jordi Molet

Un policia francès, un exalcalde i les clavegueres

Les coses que es van coneixent de l’anomenada policia patriòtica produeixen vergonya i hilaritat a parts iguals. La ingent fonoteca que va recopilar l’excomissari José Manuel Villarejo posa en evidència que les clavegueres de l’Estat maniobraven, i de quina manera, per trobar draps bruts als polítics que es movien en l’àmbit independentista.

És evident que aquests enregistraments també deixen molt malparat l’excomissari, que deu pensar que si ell cau no ho farà sol. Però els tripijocs de la policia patriòtica no se saben només pels enregistraments de Villarejo. Per exemple, la setmana passada RAC1 va informar que un policia francès va aixecar la camisa a les clavegueres de l’Estat en el cas de Xavier Trias, fent-los creure que sabia el número del compte corrent que l’exalcalde de Barcelona tenia en un banc Suís. Per aquesta feina li van pagar 25.000€ dels fons reservats i van passar-ho al diari El Mundo que, sense contrastar, es va empassar la informació, donant per fet que Trias tenia 12 milions d’euros no declarats a Suïssa. Quan la policia patriòtica es va adonar que tot era fals van intentar aclarir el cas amb el seu confident, però, pel que es veu, no se’n van sortir i no van poder recuperar els 25.000€, però el que és més gruixut és que en cap moment van desfer l’embolic que havien creat ni van demanar disculpes a Xavier Trias pels danys que li havien ocasionat. És més, Trias va presentar una demanda contra els periodistes d’El Mundo que havien publicat la informació i el titular del Jutjat número 20 de Madrid va considerar que la notícia difosa era d’interès públic i que provenia d’una font seriosa i fiable. Amb aquest argument el jutge va absoldre els periodistes Eduardo Inda, Esteban Urreizteta i Fernando Lázaro.

El més curiós del cas és que de l’aixecada de camisa del policia francès se n’han fet ressò pràcticament tots els mitjans de comunicació catalans, mentre que a Madrid els ha passat per alt, tot i que quan es va fer públic el fals compte de Trias li van donar àmplia difusió. És evident que aquesta doble moral perjudica els lectors, oients o espectadors d’aquests mitjans de comunicació perquè els escatimen informació i alhora fa un flac favor a la societat a la qual han de servir.

Però, com dèiem, la fonoteca de l’excomissari José Manuel Villarejo continua donant tardes de glòria a la policia patriòtica i a les clavegueres de l’Estat. Aquesta setmana mateix el digital El Món feia públiques unes converses en què es podia sentir com Villarejo va captar l’excalalcade de Sabadell, Manuel Bustos, perquè fos informador seu. Els contactes es van iniciar al cap d’un mes que aquest deixés l’alcaldia per les irregularitats que es van investigar en el cas Mercuri i que van dur-lo a la presó. Del que es tractava, segons les converses enregistrades, era que Bustos aportés draps bruts d’independentistes que fossin útils a la policia patriòtica.

Durant molts anys es parlava de l’oasi català en contraposició als casos de corrupció que hi havia a diversos llocs de l’Estat i és evident que aquella imatge era falsa, perquè aquí també hi ha hagut abusos i casos de malversació i corrupció. Però Catalunya tampoc és el femer que alguns han intentat presentar per desacreditar els independentistes. Els enregistraments de Villarejo són letals per a tota aquella gent que volia carregar-se el moviment independentista tirant la pedra i amagant la mà.

I tornant a Xavier Trias, és probable que la notícia del compte fals li fes perdre les eleccions o que, si no les hi va fer perdre, hi ajudés, però ara tot allò que li va anar en contra li pot anar a favor, perquè ha quedat acreditat que l’acusació era una falsedat provinent d’un policia francès que va aixecar la camisa a policies espanyols.

Compartir l'article

stats