Dels 4 gols de Castellanos a la derrota de l’Uni

Dimarts al vespre a Montilivi. El Girona acaba de derrotar el Madrid i el públic es resisteix a marxar. Els jugadors, encara sobre la gespa, aplaudeixen al públic davant del Jovent Gironí al gol sud. Quatre inesperats gols de Taty Castellanos havien tombat a l’equip blanc i, amb bona part dels més de tretze mil espectadors que van omplir l’estadi encara fregant-se els ulls, l’orgull de «ser del Girona» traspassava els límits de Montilivi per escampar-se arreu. L’endemà, i això ja ha deixat de ser notícia, molts nens i nenes van anar a escola lluint ben cofois la samarreta blanc-i-vermella. Diumenge al vespre a Fontajau. Mentre moltes jugadores de l’Uni no podien reprimir les llàgrimes sobre el mateix parquet de pavelló, bona part dels quatre mil espectadors es resistien a marxar. Es van quedar per aplaudir l’equip. No hi havia res a celebrar. La patacada era dolorosa: per primer cop en anys l’equip gironí, absolutament mutilat per una infinitat de lesions, no jugarà les semifinals de la lliga. El «fracàs» esportiu contra el Barça CBS tapava «l’èxit» social que és veure Fontajau ple, partit rere partit. Qui ha vist l’Uni jugant a Lliga Femenina amb menys de 500 espectadors amb només la grada de la tribuna oberta sap que el que aconseguit el club en els últims deu anys va molt més enllà d’una eliminació abans d’hora. Dissabte a la nit a Fontajau. «Kameron Taylor, Kameron Taylor...». Amb la victòria contra el Granada, el projecte de Marc Gasol va deixar més que encarrilada la seva permanència a l’ACB i el públic es resistia a marxar del pavelló. Qui ha vist, fa ben poc temps, el primer equip del bàsquet masculí de la ciutat anant a jugar partits de LEB amb cotxes particulars o amb quatre incondicionals comptats a Fontajau sap la importància de tot el que està fent Gasol.

La ferma aposta del Girona per Míchel quan l’equip estava lluny dels llocs d’ascens en els primers mesos de la temporada de l’estrena del tècnic, el treball de formigueta del grapat de noms que hi ha al darrere de l’Uni o la voluntat de Gasol són les claus d’uns èxits que van més enllà dels quatre gols de Castellanos o de l’eliminació de l’Uni. Van de la cara d’orgull dels nens que van amb la samarreta del Girona a l’escola o d’un pavelló on els aficionats es queden a aplaudir l’equip després d’un «fracàs» esportiu.

Subscriu-te per seguir llegint