Aragonès incinera les comes

 Un ampli reportatge d'El Periódico ha posat al descobert un greu error de la Generalitat en aportar dades a un jutjat de Badalona sobre la investigació d'un presumpte delicte ecològic a la incineradora del Besòs. Resulta que es van demanar els registres d'emissions de gasos de la planta i el departament d'Acció Climàtica va enviar uns documents que, en cas de ser cert el que allà hi ha escrit, faria temps que conviuríem en un nivell de contaminació que faria por. Ara, després d'una investigació del diari, s'ha detectat que les xifres no són reals perquè quan es van traspassar al paper, van desaparèixer les comes que marquen els decimals. O almenys aquesta és la resposta de la conselleria, que es pot creure, o no. La situació faria riure, si no fos que planteja un munt d'interrogants realment preocupants. ¿Si la versió de la misteriosa desaparició de les comes és certa, com és que ningú es va adonar de l'error quan es va entregar la documentació? ¿I si, per contra, el que diuen els documents entregats al jutjat és real, com és que ningú es va adonar que la incineradora estaria contaminant de forma alarmant?

La resposta que es pot intuir, tot i que minsa, és que hi ha diversos i successius sistemes de control que es van saltar i que ningú es va adonar que, o bé hi havia un error molt greu en les dades, o s'estaven llençant milers de partícules contaminants a l'aire. Això sense tenir en compte altres interrogants. ¿Què és exactament el que haurà d'analitzar el jutjat per treure l'entrellat del cas? Puc assegurar que quan un document entra en el sistema judicial, per molt erroni que aquest sigui, es pot donar per bo amb certa facilitat. No és que sigui una pràctica estesa, però s'han produït casos similars. Si no, que li demanin a algun imputat que ha quedat exonerat de qualsevol responsabilitat per un error en un informe sobre el càrrec que va tenir i el temps que va ocupar-lo.

La situació podria arribar a fer riure, insisteixo, si no fos que aquest «error» s'afegeix a uns quants altres que s'han produït, no els darrers anys o mesos, sinó les últimes setmanes o dies. Un dels més sonats és el desficaci de les oposicions per estabilitzar personal interí, unes proves que s'hauran de repetir perquè, a més d'encarregar el procés a una empresa externa i fer palès que el govern és incapaç d'organitzar-ho tot solet, ni tan sols es va saber controlar què carai estava fent la contractada. Utilitzar una directora general de cap de turc (s'hauria de veure si no hi hagués eleccions en menys d'un mes, què hauria passat), i amenaçar amb una multa milionària a l'empresa, no és suficent. La transparència de la qual tothom s'omple la boca també vol dir explicar amb pèls i senyals què ha passat i perquè s'ha produït una situació que afecta milers de treballadors. «No defugim la responsabilitat, és per això que cessem aquesta setmana la directora general de Funció Pública. Ho podríem haver gestionat millor, però l'empresa ha incomplert greument el contracte», va assegurar Laura Vilagrà. Doncs sí, el govern està defugint la responsabilitat.

Aquesta setmana també hem conegut que l'associació dels familiars de les víctimes i els supervivents dels atemptats terroristes de 2017, ha decidit dissoldre's pel poc suport rebut per part del Ministeri d'Interior i la Generalitat. Ja feia temps que s'intuïa que les administracions no tenien gaire interès, per no dir cap, amb aquesta entitat, ni per ajudar-los a solucionar els problemes que tenen. Els greuges queden resumits en boca de la presidenta de l'associació, Sara Bosch: denegació de reconeixement de lesions psicològiques amb pretextos «injustos», manca de mecanismes de localització de les víctimes nacionals i estrangeres o ignorar les propostes de l'associació per atendre les víctimes com es mereixen. La resposta dels dos governs: el silenci.

Quan ERC i Pere Aragonès es van quedar sols a la Generalitat, vaig pensar que no tindrien excessives dificultats per gestionar perquè amb una certa habilitat i capejant a dreta i esquerra, se'n podrien sortir. Ara crec que els hi comença a anar gran tanta responsabilitat i que els «errors», propis o forçats, els hi poden passar factura.

Subscriu-te per seguir llegint