Un curs de canvis normatius

El divendres 2 de juny va arribar al final la XV edició del cicle de conferències de l’Aula Iuslaboralista de la UAB. Impulsada el 2007 pels professors Francisco Pérez Amorós i Albert Pastor Martínez, i que em vaig incorporar com a codirector després de la jubilació del primer. Durant el curs acadèmic que es troba en la darrera fase del seu desenvolupament, soc del parer, parcial sens dubte, però plenament justificat per la serietat i rigor de la que van fer gala les i els ponents, que els temes tractats van ser d’actualitat indubtable interès jurídic i social.

El codirector de l’Aula em va animar, quan preparàvem el programa de la XV edició, a impartir la conferència final, i que com a tancament del Cicle donés una visió general dels canvis normatius esdevinguts durant el curs, ja que estava prevista, si la vida parlamentària es desenvolupava amb normalitat l’aprovació de diverses normes d’interès indubtable en matèria laboral i de protecció social, ja fossin d’afectació al conjunt de la població treballadora i a totes les empreses, o bé a col·lectius concrets per raó de la seva especialitat laboral o per circumstància de caràcter social.

Vaig acceptar la proposta, i vam arribar al dia que em va correspondre complir amb el compromís assumit davant de totes les persones que habitualment han assistit a l’Aula. Ara bé, allò que cap dels codirectors de l’Aula no teníem al cap quan vam preparar el programa, era que la conferència de cloenda tindria lloc quan les Cambres legislatives (Congrés dels Diputats i Senat) estiguessin dissoltes, i convocades noves eleccions generals. Això implica, dit ràpidament, que projectes legislatius de rellevància indubtable han decaigut, i que normes necessitades de desenvolupament reglamentari en alguns dels seus continguts hauran d’esperar a la celebració de les eleccions generals, el 23 de juliol, la constitució del Parlament, i òbviament el nomenament de qui assumeixi la presidència del Govern i de tot el gabinet ministerial, per ser, si escau, dictades.

Ara bé, les circumstàncies que acabo d’exposar no van obstar de cap manera que pogués, a més de complir amb el compromís adquirit, fer un examen global dels canvis normatius que han tingut lloc en els últims deu mesos, ja que em vaig referir en la meva intervenció als que es van produir a partir del mes d’agost del 2022 fins al dia 31 de maig d’enguany.

L’anunci de la dissolució del Parlament espanyol em va portar inicialment a pensar que seria convenient una «modificació substancial» del contingut de la meva intervenció, canviant la referència a un curs, tant acadèmic com polític, a un període legislatiu (gener-2020-juny 2023) on les relacions laborals han viscut canvis normatius de molta importància, tant en l’àmbit estatal com en el de la Unió Europea. Però, un cop em vaig posar a repassar els canvis produïts, amb el gran impacte de la crisi sanitària produïda per la Covid-19 i totes les mesures d’escut social dictades des del març del 2020, vaig comprendre que era una tasca que necessitava molt més temps i tranquil·litat

Per aquest motiu, finalment vaig tornar a allò el compromís del qual vaig assumir a l’inici del curs, i vaig repassar (gairebé) totes les modificacions normatives. No ho vaig fer amb la intenció d’aturar-me amb detall en cadascun dels textos, sinó només amb apuntar quins canvis hi ha hagut i quina ha estat la seva importància, valent-me per això dels articles que he anat publicat durant el període objecte del meu atenció i remetent per tant a les persones assistents a l’Aula, i per descomptat a totes les altres interessades, que llegissin aquells que els interessi.

I només per «obrir boca», i per l’ordre cronològic que van ser abordades per part meva, repararem en tots els grups, col·lectius i àmbits objecte dels canvis que van merèixer la meva atenció: persones treballadores estrangeres; igualtat de tracte i no discriminació; personal investigador; persones treballadores al servei de la llar; eficiència digital del servei públic de justícia; personal de la funció pública; salaris mínims adequats (UE); polítiques d’ocupació (UE); representació més equilibrada d’homes i dones als òrgans de direcció de les societats cotitzades (UE); reformes introduïdes per la Llei de pressupostos generals de l’Estat; delictes contra els drets de les persones treballadores; acomiadaments col·lectius; procediments d’ofici en la llei reguladora de la jurisdicció social; esportistes professionals; incentius a la contractació laboral; drets laborals de les persones trans i LGTBI; protecció social en interrupció de l’embaràs: diàleg social (Espanya i UE); rendes mínimes i inclusió social (UE); Salari Mínim Interprofessional; política d’ocupació; reforma de les pensions; regulació laboral del professorat universitari; conciliació familiar i corresponsabilitat; garantia d’indemnitat en l’àmbit laboral; transparència retributiva i igualtat de retribució; empreses d’inserció; desenvolupament del Pilar Europeu de Drets Socials (UE).

Molts temes, moltes normes. I una pregunta: què passarà amb moltes després del 23-J?

Subscriu-te per seguir llegint