Te la mereixes, Pep

Guardiola és un treballador nat, dels quals s’aixeca, es fica al llit i somia amb el futbol. Un tipus insaciable, a més, extremadament metòdic, segurament obsessiu, i que, per descomptat, no deixa res a la improvisació. Ho controla absolutament tot, des del menjar fins al descans dels jugadors passant per la part que més gaudeix i domina, els conceptes tàctics.

Sens dubte, mereixia més que ningú aquesta Champions. La seva Champions. Ni la de Rodrigo, ni la de Haaland. Ell va ser qui va fer possible la golejada a la seva bèstia negra, el Reial Madrid, en un partit de tornada terrible per als d’Ancelotti.

Es va treure l’espina que tant de mal li feia i se li va obrir el camí fins al títol que tant anhelava, encara que li costés confessar-ho. Ell és qui ha sabut portar a l’altre equip de Manchester, a l’aneguet lleig, a la glòria europea que tant de temps i milions ha costat. 

I ho ha fet aplicant la intel·ligència que el caracteritza. Pep ja no és el del toc ni el de l’estil innegociable. Ara és el de l’efectivitat, l’entrenador que ha après de les derrotes, el que ha entès que no existeix només un estil de futbol.

Pep sap i reconeix que Ancelotti és un gran entrenador. Fins i tot que Simeone, el seu revers quant a la manera d’afrontar un partit de futbol, també ho és. Per fi ha assumit que és Guardiola qui ha d’adaptar-se als jugadors i no a l’inrevés. 

El seu alumne avantatjat Xavi ha viscut el mateix procés, però molt més de pressa. Quan entrenava a Qatar, la possessió, l’atac incessant, els extrems oberts i altres conceptes clàssics eren indispensables.

Guanyar d’una altra forma era gairebé un insult. El com prevalia sobre el resultat, però al final ha guanyat la Lliga sent el rei de l’1-0. I bé que ho han celebrat tots els culers. Pep va innovar quan va arribar al Barça, va evolucionar l’estil Cruyff fins a millorar-lo amb escreix amb la versió suprema de Messi, Xavi i Iniesta i va construir el millor Barça de la història. 

Dotze anys després ha tornat a conquerir una Champions gràcies, en gran part, a un canvi d’estil. Guanyar la final d’Istanbul no era una il·lusió, era una obligació. Calia aconseguir-ho de qualsevol manera. Enhorabona, Pep. Gaudeix-la.