En Salellas III, alcalde

Honor i glòria al meu company d’opinió Lluís Bosch Martí: haurà estat l’únic que va vaticinar, el dia 23 de maig i en aquests pàgines, que el guanyador de les eleccions municipals seria novament Joaquim Nadal i Farreras. Així ha estat més enllà dels vots, dels percentatges assolits per les distintes candidatures i dels regidors. Gent de la seva corda anava a la candidatura de Guanyem Girona, la marca blanca de la CUP, i ell mateix, socialdemòcrata ahir i republicà independentista avui, un camaleó nat, va beneir Quim Ayats i la llista d’ERC. Els seus que varen saber de quina corda era –la seva i només egoísticament de la seva– estigueren donant recolzament al PSC i a Sílvia Paneque per simple coherència. L’elecció avui de Lluc Salellas com alcalde de Girona amb el suport de JxCat i ERC fa bo allò de que «cal que tot canviï perquè no canviï res». Ignoro quantes vegades haurà visionat Il gattopardo d’en Luchino Visconti di Modrone, en Quim, però va quedar enamorat de la frase que Tancredi diu al seu oncle, el príncep Salina, un aristòcrata sicilià que haurà d’acceptar com irremeiable la revolució per tal de mantenir el seu estatus, i la va practicar a fons. La pregonada «lluita de classes» del temps que portava barba es va reconvertir aviat en una lluita aferrissada a favor de que la classe social de la que provenia no perdés cap privilegi i augmentés el seu patrimoni. La Girona de missa de dotze i tarda de joc i putes es va perllongar sota el vernís d’una revolució que cap revolucionari d’aleshores volia que arribés. Gent d’ordre, amb simpatia de pijoprogre que sempre agrada als burgesos de províncies.

El pacte Guanyem (CUP) - JxCat - ERC no s’ha d’entendre en clau independentista o sobiranista per més que així ens ho expliquin; s’ha d’entendre com a perllongació natural del nadalisme. «Se vogliamo che tutto rimanga come è, bisogna che tutto cambi» i res més que això. Vull dir que en Salellas III, la Gemma Geis i l’Ayats són de similar extracció social i que per això s’han entès més enllà dels atacs de banyes que han compartit. O sigui, Salellas, de ximpleries com aquesta de «liderar un canvi de rumb», cap ni una. Això ho deixes per fer el pallasso quan les assemblees de la CUP, i més ara que t’han sortit opositors al teu règim personalista de la mà de Lluita Internacionalista i de l’Ateneu Salvadora Catà, dues entitats integrades a la CUP, amb bona gent que solament et demanaven que et quedessis en el teu lloc d’extrema esquerra i que no els anessis a parlar d’una «reconciliació de classes». Ara, saben molt bé el perquè de la incorporació d’exsocialistes i excomunistes amb anellatge amb el nadalisme: tot per la burgesia local; res pel treballador i l’obrer. Canvies el llenguatge, assentes els benestants al poder, i dones pel sac «al poble» amb permís de La Trinca. Del que es tracta és de posar-se al paire i viure del conte.

En Salellas III obtindrà avui un tri suport alienígena que serà una llosa per a Girona. Això no obstant, s’haurà de preguntar a Geis i Ayats si creuen urgent i necessari portar «la cultura de l’alliberament LGTBI» a l’ensenyament de la nostra ciutat o si aposten també per un model educatiu «públic, popular, únic i laic», obertament contrari a la llibertat d’ensenyament, al dret a escollir centre, a la potestat que assisteix als pares perquè els seus fills rebin la formació religiosa i moral que estigui d’acord amb les seves conviccions, protegits per la Constitució i les lleis, i endemés se’ls discrimini en matèria d’ajuts i prestacions municipals si van a centre concertat. Haurien d’explicar-se. Si cal fer i si es pot fer una «transició educativa» al marge de la legalitat espanyola i catalana com si l’Ajuntament disposés de competències per a fer-ho o «garantir una educació igualitària que vagi des dels currículums escolars fins al contingut dels mitjans de comunicació del municipi», sense que cap d’aquests s’hagin adonat de la incautació de la línia editorial que això comporta. Què diuen Geis i Ayats sobre això d’entremetre’s en els continguts dels mitjans de comunicació, quelcom que practiquen els règims comunistes de Rússia, Xina, Cuba, Nicaragua o Veneçuela i suprimir de facto la pregonada llibertat de premsa? En què quedem, JxCat és liberal o és solament una cagada d’ocell dopat per doctrines comunistoides? Perquè això, i altres molts compromisos de la CUP, subscrits pels nadalistes irredempts orfes d’en Quim decidits a que no se’ls revolucioni el corral, no és altre cosa que expressió d’un règim polític caracteritzat per la reducció de la democràcia, intervenció dels mitjans públics, supressió de llibertats i restricció de l’autonomia de les entitats de tota mena. És a dir, totalitarisme en estat pur. Aquest model és el que abracen JxCat i ERC, el dos grans perdedors de les eleccions municipals? Perquè, senyores i senyors, això es troba escrit en el programa municipal de la CUP.

També em pregunto que farà l’alcalde Salellas respecte del recurs de reposició contra el conveni subscrit per l’Ajuntament i el Consorci de la Costa Brava que la CUP hi va votar en contra, però que l’entitat a la qual pertany va presentar. Em pregunto igualment què farà l’alcalde Salellas en relació a la resolució judicial que prendrà més aviat que tard el Jutjat 2 de Girona sobre l’afer Agissa, impulsat per la pròpia CUP mitjançant denúncia a la Fiscalia Anticorrupció, que pot acabar amb una imputació plural de malversació de cabals públics. Em pregunto també si farà arribar al Ple i al fiscal José Grinda l’auditoria sobre Agissa que l’alcaldessa Marta Madrenas va amagar com sí va fer amb la primera d’elles. I em pregunto per fi què farà amb el «memorial de greuges» que una alta funcionaria li va fer arribar abans no deixés l’Ajuntament on es troben coses lletges relatives al funcionament de l’Ajuntament. O cal dir-li que essent ell regidor a l’oposició va ignorar malifetes de funcionaris i que no es va assabentar per ésser un despreocupat? Aquest pacte és una ormetà siciliana.

Subscriu-te per seguir llegint