Gasiveria de la banca

Ja pot cantar missa Nadia Calviño, vicepresidenta econòmica del govern de Madrid, quan demanava a la banca que remuneri els dipòsits bancaris de particulars i empreses.

També Hernández de Cos, governador del Banc d’Espanya, en el seminari de l’Associació de Periodistes d’Informació Econòmica (APIE) a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Santander, constatava que no creix el pagament pels dipòsits perquè s’havia produït una «translació imperfecta» de la política monetària.

Ves per on! Coincidia amb el vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos, que, en aquestes jornades, exigia a la banca que comencés a pagar pels dipòsits.

Més bel·ligerant va ser Cani Fernández, presidenta de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). Opinava que hi podrà haver una «col·lusió tàcita», que és quan les empreses es coordinen entre si sense necessitat de posar-se d’acord. Si totes les entitats estan per no remunerar, cap farà el pas endavant. A més, la presidenta de la CNMV reconeixia no disposar d’instruments per investigar la possible pràctica oligopolística.

La qüestió és que les entitats s’han afanyat a traslladar l’augment dels tipus d’interès a les hipoteques i crèdits, però es fan el suec a l’hora de remunerar els dipòsits.

La banca es defensa amb excuses de mal pagador. Argumenten que hi ha excés de liquiditat; és a dir que els sobren diners en efectiu. Però, durant els anys d’interessos negatius, amb barra lliure per la política de «diner fàcil» del BCE, no es van fer servir per donar crèdits a empreses i famílies, sinó que els van tenir immobilitzats en el BCE, pagant fins a un -0,5% d’interessos.

Ara, amb la inflació, el panorama ha canviat. En la reunió del 15 de juny, la presidenta del BCE, Christine Lagarde, declarava que el BCE acceptaria els excedents de liquiditat de la banca i que abonaria un 3,5% pels dipòsits. És a dir, per drenar diners de l’economia, el BCE remunera la banca, que es nega a compartir aquests guanys amb els seus dipositants. Negoci rodó.

Davant les mostres de gasiveria, què poden fer els petits estalviadors? Aprendre de l’experiència del Silicon Valley Bank (SVB). El 9 de març de 2023, els dipositants van començar a retirar diners en efectiu, el banc no els va poder atendre i va tancar les portes per passar a ser controlat per la Federal Deposit Insurance Corporation (FDIC).

Què passaria si un moviment coordinat de clients comencés a retirar una part dels 1.241.534 milions en dipòsits a la vista que hi havia el mes de març passat, segons dades del Banc d’Espanya? Podria la banca atendre les peticions massives de reemborsaments?

Bé, tot plegat són cabòries. De fet, la banca sempre guanya.

Subscriu-te per seguir llegint