Opinió

El cementiri del Mediterrani

L’ any 2015, l’Aylan, un nen de tres anys que fugia de la guerra de Síria amb la seva família, es va convertir en tot un símbol quan el seu cadàver va aparèixer ofegat a les costes de Turquia. La imatge del seu petit cos inert a la riba del Mediterrani va donar la volta al món i llavors es va vaticinar que podria servir per sacsejar consciències sobre el drama dels refugiats que perden la vida al mar. Spoiler: no va ser així, i milers de persones han continuat morint des de llavors ofegades al Mediterrani davant una indiferència cada cop més generalitzada. Perquè en el seu moment l’ONG Open Arms va aconseguir situar aquest drama a l’agenda mediàtica i intentar generar un estat d’opinió, però al llarg dels últims anys se n’ha parlat cada cop menys.

Aquesta setmana, el cadàver d’un nen de dos o tres anys ha aparegut en una platja de Roda de Berà. Tot apunta a què ha estat una altra víctima ofegada al mar a la recerca desesperada d’una vida millor, i segons alguns testimonis portava almenys un dia a la sorra: ningú havia avisat als serveis d’emergència perquè l’havien confós amb un ninot. El problema és que aquest nou infant, sense nom, no es convertirà en cap símbol ni remourà consciències. Vergonyosament, hem normalitzat que el Mediterrani sigui un cementiri.

Subscriu-te per seguir llegint