Roger Montañola

No tinc cap dubte que el projecte independentista és mort i que no hi ha absolutament res que pugui revifar-lo. Els que fantasiegen amb què una victòria del PP i Vox pugui «despertar la bèstia» no són conscients que la idea de la independència de Catalunya no va morir fruit d’una guerra o d’una victòria militar sinó de la covardia i la rendició incondicional dels propis independentistes. Però suposant que aquesta idea o aquest projecte puguin tenir algun futur, suposant que el catalanisme pugui ressorgir de les seves cendres, unes cendres provocades pels piròmans de l’irredemptisme, no ho podrà fer sense una persona intel·ligent al davant. No ho podrà fer si no compta amb un líder que entengui la realitat, que l’assumeixi i que sigui capaç de construir a partir de com són els catalans i no de com li agradaria que fossin. Això és el que va fer el president Pujol, que va fundar Convergència d’acord amb el que sabia del seu poble i no amb el que n’esperava.

Als partits polítics, com els cuiners i com els escriptors, els cal un empresari o algú amb mentalitat empresarial que es faci càrrec de la seva feina creativa i que li sàpiga donar utilitat i profunditat. A més a més hem de fugir de la idea que hi ha coses en aquest món que poden no ser rendibles. Totes les creacions humanes han de ser rendibles per poder-se sostenir en el temps. Totes han de procurar un guany tangible, no necessàriament econòmic però sí tangible que les justifiqui i les perpetuï. Ara mateix els partits independentistes no són capaços de produir aquest guany. Només cal parlar una mica seriosament amb llurs representants perquè admetin que la independència de Catalunya que s’entesten a prometre no és realitzable ni en el curt i en el mitjà termini i que s’han quedat sense full de ruta per avançar en aquesta direcció. No és la repressió, no és l’exili, no és la baixa qualitat de la democràcia espanyola: això només són conjunts buits victimistes que redunden en la derrota. El problema és que aquests nois no són empresaris. No tenen una idea empresarial, és a dir intel·ligent, de com fer política. No saben fer mitjana amb la realitat.

Entre tot aquest desori ha sorgit la candidatura de Roger Montañola al capdavant del PDeCAT. La primera demostració que és una candidatura encertada, la vam tenir quan Artur Mas li va demanar que no es presentés. Artur Mas ha estat la persona més nefasta tingut el catalanisme polític dels darrers anys. Sabent el que sabia, per oportunisme i per mantenir-se al poder, va dur aquest país pel pedregar. Era perfectament conscient del mal que causaria. Que Artur Mas et demani que no et presentis és d’una banda un honor de difícil superació. Artur Mas ha estat el cínic més devastador que ha passat al Palau de la Generalitat. El president Pujol és un cínic però va deixar una obra considerable. El president Torra va destruir-ho tot, però no per cinisme sinó perquè no tenia capacitat intel·lectual ni humana per a res més. Del president Puigdemont penso que qualsevol cosa que en diguem, hores d’ara, és retòrica, però en qualsevol cas no disposa ni de la intel·ligència ni dels coneixements del president Mas, i per tant, tot i que se li pot atribuir la devastació, no se’l pot culpar d’una mala llet tan profunda i interessada com la del seu predecessor.

Roger Montañola és una persona acostumada a treballar a l’empresa privada i per tant a fer que les coses tinguin algun sentit i alguna utilitat que vagi més enllà de la farsa per enredar fanàtics. Roger Montañola és una persona capaç de desenvolupar idees com de desenvolupar projectes i si el catalanisme té alguna intenció de recuperar l’articulació política hauria de confiar en una persona de les seves capacitats, lluny del fanatisme groller i indocumentat dels actuals líders, que han tingut molts anys de marge per demostrar el que sabien fer i que arribats en aquest punt em sembla que tots podem estar d’acord que no poden presumir dels resultats de la seva actuació. No ens ha anat bé, no. Si de veritat estimessin la causa per damunt del seu protagonisme i del seu càrrec serien els primers a deixar pas a persones més intel·ligents o que com a mínim no hagin demostrat ser tan tanoques.

És veritat que Roger Montañola no és independentista però és encara més veritat que no ho és perquè sap perfectament de quin país i de quina gent està parlant i fins on pot estirar el repte. Roger Montañola, de fet, no és ni no és independentista, simplement és realista i té un projecte per Catalunya basat en la veritat i no en els deliris passats de sucre. Jo votaré el Partit Popular perquè Espanya és el que hi haurà al centre de gravetat del meu vot en aquestes eleccions generals. Però qualsevol que vulgui que aquest centre de gravetat sigui Catalunya, si té algun interès en què aquest país pugui aixecar el cap i tornar a ser alguna cosa més que el gran camió de les escombraries de zombis que transita nit i dia pels carrers de la ciutat, hauria de tenir la decència i la valentia de fugir de zones de confort autocomplaents i votar un candidat com Roger Montañola, que està disposat a baixar al fang i a tacar-se perquè aviat es puguin donar les condicions d’una nova renaixença política, empresarial i cultural.

Potser alguns creuen que és més fàcil continuar com ara, a la narcosala dels exaltats. Si només esperes que la mort arribi, jo puc estar-hi d’acord.

Subscriu-te per seguir llegint